Narcís-Jordi Aragó

Qui era Narcís-Jordi Aragó

Girona i el seu passat són el fil de la quinzena de llibres que l’Enciclopèdia Catalana atribueix a Narcís-Jordi Aragó. Diversos els va escriure en col·laboració: amb Ramon Alberch, per exemple, Els jueus a les terres de Girona (1985) i, juntament amb Francesc Xavier Bosch, Quan la pedra madura (1991); amb Mariàngela Vilallonga, l’Atles literari de les terres de Girona (2003). Altres títols d’aquest conjunt són La Devesa, paradís perdut (1980), La Girona dels poetes (1988) i Rafael Masó i els noucentistes (2008). Fora d’aquest eix, la font li atribueix reculls de narracions, entre els quals Papers de butxaca (1986), i una obra de teatre, La llum de la veritat (1957). També l’escriptura periodística li va donar un premi: el 1991 va guanyar el Serra i Moret amb l’article «Civisme al detall», publicat a El Punt, diari on col·laborava i del qual va ser president i membre del consell editorial.

Aragó es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona i més tard es va formar com a periodista a l’Escola Oficial de Madrid. Va exercir alhora el periodisme i l’advocacia entre el 1957 i el 1977. Entre el 1955 i el 1963 va conduir programes a Ràdio Girona, i al llarg dels anys setanta va ser corresponsal de Tele-exprés. Va formar part del grup fundador de la revista Presència, de la qual va ser director del 1968 al 1980, i entre el 1985 i el 2009 va dirigir la Revista de Girona. Va estar al capdavant del Centre d’Informació i Documentació de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona i va contribuir a fundar l’Associació de Premsa de Girona (1977) i el Col·legi de Periodistes de Catalunya (1985), on va ser el primer a presidir la demarcació gironina (1987-1993). Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2002, i també el Premi d’Honor de la Comunicació de la Diputació de Barcelona (2001) i el premi Ofici de Periodista del Col·legi (2009). Va ser membre corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1987 i, des del 2008, president d’honor de la Fundació Rafael Masó de Girona.