Llorenç Balanzó i Pons

Qui era Llorenç Balanzó i Pons

Llorenç Balanzó i Pons va rebre del papa Benet XV el marquesat de Balanzó, i l’Enciclopèdia Catalana ho atribueix a un conjunt d’escrits de «marcada intenció moral i apologètica catòliques»: els poemes devocionals de Les quinze roses (1922), Camí (1926), els articles religiosos que publicava a Catalunya Social i a La Veu de Catalunya i una Guia de l’home lliure (1920) signada Vérax, el pseudònim que va fer servir també en altres textos. Va traduir la Divina Comèdia (1923-24) de dues maneres, en prosa i en vers rimat. Nascut a Barcelona el 1860, portava el negoci de la família, que importava i distribuïa productes colonials. Va morir a Barcelona el 1927.

Al teatre hi va dedicar vuit drames publicats, de tema social, hagiogràfic o històric, que segons l’article van sortir «per als cercles catòlics i en defensa de la moral i de l’ordre social catòlics». L’Enciclopèdia en destaca El sagristà (1906), Fra Francesc (1904), De pecador a sant (1901) i Guillem d’Alzinar (1900), i entre els que no es van publicar esmenta La beata Imelda i L’espòs mellor. El 1902 va estrenar uns pastorets, Adorem al nen, amb música de Joan Llongueras.