Antoni Careta i Vidal

Qui era Antoni Careta i Vidal

L’Enciclopèdia Catalana atribueix a Antoni Careta i Vidal «un gran nombre de narracions costumistes», que va aplegar en volums com Brosta (1878), Dibuixos a la ploma (1885) o Rajolins (1893). En novel·la, és autor de Les conseqüències (1889) i de la novel·leta Un voluntari d’Àfrica (1880); La fàbrica vella, que havia aparegut a La Revista Literària el 1883 i el 1884, no va sortir en volum fins al 1925, en una edició pòstuma. El 1860 va estrenar Vells i joves, una comèdia de costums en vers, gènere al qual també pertany Tot per ella! (1894); a més, va fer sainets, com La banda de regidor (1920), i un drama, La marca de foc (1896). La poesia la va publicar a La Renaixença i en antologies com el Llibre de l’amor, i les va recollir a Eures (1882) i en un volum de «Lectura Popular» (1918); als Jocs Florals de Barcelona va ser premiat el 1876 i el 1891.

Careta era menestral. Amic de Francesc Pelagi Briz, va ser durant molts anys secretari de redacció de Lo Gai Saber i del Calendari Català, revistes creades per Briz: la primera la va dirigir del 1878 al 1880, i a la segona hi va publicar biografies de diversos autors de la Renaixença. També va dirigir La Bandera Catalana i va escriure, entre altres, a La Renaixença i a La Il·lustració Catalana. Dels Jocs Florals de Barcelona en va ser mantenidor el 1918. El 1878 va traduir Li carbounié, un poema provençal de Fèlix Gras. La llengua també el va ocupar: el 1886 va publicar Barbarismes i vulgarismes que malmeten la llengua catalana i, el 1901, un Diccionari de barbarismes.