Rossend Arús

Qui era Rossend Arús

L’Enciclopèdia Catalana situa Rossend Arús entre «els millors i més prolífics representants de la tradició literària burlesca» que, segons la mateixa font, havien mantingut durant segles membres de la burgesia i de la bona societat barcelonines. Va estrenar desenes de peces de teatre, la majoria en català. Tant l’Enciclopèdia com l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) hi distingeixen la paròdia, la comèdia musical i les obres de tema polític; d’aquestes darreres, totes dues en citen Mai més monarquia! (1873), i l’Enciclopèdia també Un ambo de regidors (1882), Lo primer any republicà (1873) i La mà oculta (1883). L’AELC hi afegeix peces religioses com Los Pastorets (1875). En col·laboració va escriure El Nuevo Tenorio amb Joaquim M. Bartrina (estrenada el 1885), i va traduir La taverna de Zola amb Eduard Vidal i de Valenciano.

La mateixa tradició burlesca, segons l’Enciclopèdia, és la dels versos satírics, els articles de costums i altres textos que publicava a la premsa humorística i republicana. Va col·laborar sobretot en diaris i revistes de Barcelona com La Campana de Gràcia, el Diari Català o L’Esquella de la Torratxa. El 1877 va sortir a Nova York Cartes a la dona, un relat en vers sobre l’Exposició Universal de Filadèlfia que el pòrtic de l’AELC presenta com «la primera obra impresa en català als Estats Units»; segons la biografia de la mateixa associació, el llibre portava un centenar de dibuixos, obra d’il·lustradors catalans de diversos països.

Fill d’una família benestant, va estudiar dret i va heretar el negoci familiar d’ultramarins. L’AELC explica que va fundar les escoles municipals de Das i que va pagar les de l’Hospitalet de Llobregat, i la seva biblioteca particular, cedida a la ciutat, és avui la Biblioteca Pública Arús, que l’Enciclopèdia diu que va crear per testament. Va morir a Barcelona el 1891.