Antoni Isern

Qui era Antoni Isern

El 1984, el Centre d’Estudis Alcoverencs va publicar l’Obra literària d’Antoni Isern i Arnau, amb un pròleg de M. Sunyer i Molné. En vida n’havien sortit Sentiments (1899), amb pròleg d’Hortensi Güell, i Esplets d’ànima jove (1903). L’Enciclopèdia Catalana fa del segon el llibre dels seus millors poemes, aquells on busca l’ideal en l’amor, en l’acció i en la natura, mentre que al primer hi remarca un to pessimista. La seva poesia, diu l’article, és «innocent» i està «confegida amb els tòpics més comuns del decadentisme i del vitalisme».

Venia d’una família pagesa d’Alcover i es va formar pel seu compte, a l’òrbita del grup modernista de Reus, que encapçalava Josep Aladern, i del cercle de J. Puig i Ferrater i P. Vidal i Rosich. Els companys l’esperonaven i, com a elogi, li deien «poeta camperol». L’Enciclopèdia el presenta com un poeta ingenu, que se sentia proper a l’espontaneïtat de Maragall i que havia «sorgit gairebé de l’analfabetisme». Va anar a Barcelona a buscar-hi l’èxit literari i, en no trobar-lo, va marxar a França; més tard va tornar a Catalunya. Va morir el 1906.