Joan Sallarès i Castells

Qui era Joan Sallarès i Castells

Poesia, narració, teatre i assaig: l’Enciclopèdia Catalana atribueix a Joan Sallarès obra en tots aquests camps. En vers va publicar Bloc (1963) i, molt abans, Flames d’amor i de pietat (1919); en narrativa, els reculls Ànimes i accions (1928) i El tribut (1922), i el 1959 la novel·la El Joncar. Al teatre s’hi va acostar com a autor, amb la comèdia satírica Diplomàcia (1938), i com a assagista, amb Contra el teatre català d’avui (1931). Va escriure també assaigs, biografies i monografies, com D’impremtes i d’impressors a Sabadell (1963) o Ideari cívic (1933), i A l’ombra del campanar. Coses de la meva ciutat, publicat el 1970, va guanyar el 1967 el premi Pere Martí Peydró. L’article esmenta, a més, un vocabulari d’excursionisme, que considera «interessant».

L’Enciclopèdia el té per «un dels intel·lectuals més actius» de Sabadell, la ciutat on va néixer el 1893 i on va morir. Hi va fer de llibreter del 1927 al 1957, va presidir el Museu de la Ciutat, va ser membre de la Fundació Bosch i Cardellach i va col·laborar a la «Biblioteca Sabadellenca». A la premsa local va escriure a la Revista de Sabadell, el Diari de Sabadell i Sabadell Federal, entre altres capçaleres. També va traduir Tolstoi i va prologar diversos llibres.