Antoni Moll Camps

Qui era Antoni Moll Camps

Antoni Moll Camps havia ensenyat llatí al Seminari de Menorca quan era vicari de Migjorn Gran, i el 2009 va publicar la seva traducció al català del primer llibre de les Odes d’Horaci. Les pàgines de l’AELC, fetes amb documentació de l’arxiu familiar segons el crèdit del pòrtic, hi permeten resseguir també una obra repartida entre la poesia, la memòria i la narrativa. El primer llibre, el recull de poemes Serenor, va sortir el 1947. El segon poemari, Finestra dels dies, va arribar el 1989 i aquell any va guanyar el premi Frederic Erdozain; una part dels seus poemes va sortir en diaris i revistes menorquins.

Les memòries Inventari de minyonia. Evocacions i digressions van guanyar la X Biennal literària de Sant Joan de Ciutadella. En narrativa, la biografia de l’AELC en destaca unes obres «dominades per la intriga»: L’hostal de la sirena (1992), La noia que sortí del mirall (2007) i Lluna d’octubre (1996). La llista de premis hi afegeix el premi de narració curta Illa de Menorca del 2005 i, molt abans, el 1957, un certamen castellanomenorquí en què va ser premiat amb «Les roses blanques de la Mare de Déu del Toro». Segons la biografia, una part de la seva obra va quedar inèdita.

Establert a Barcelona des del 1972, s’hi va guanyar la vida a l’editorial Salvat, on feia de corrector, i traduint llibres per a infants i joves. Hi havia arribat després d’exercir de capellà a Xile, on va anar el novembre del 1963 amb altres sacerdots i on es va quedar fins al 1970, sobretot a Santiago i a Valparaíso segons el pòrtic; aquell any va obtenir la dispensa eclesiàstica. S’havia format als seminaris de Menorca i de Mallorca, on va coincidir amb Blai Bonet. El 2010 Ciutadella el va nomenar ciutadellenc de l’any, amb el Flabiol de Bronze, i el 2012 li van dedicar unes jornades d’homenatge i d’estudi. Va néixer a Ciutadella el 29 de juliol de 1926 i va morir a Campdevànol el 6 de novembre de 2023.