Joan Alfons Gil i Albors

Qui era Joan Alfons Gil i Albors

Quaranta-cinc títols formen l’Obra completa (2007) de Joan Alfons Gil i Albors, i l’Enciclopèdia Catalana precisa que 17 són en valencià i 27 en castellà. La mateixa font el qualifica de «prolífic» i explica que la seva obra tracta «temàtiques morals, religioses i socials» i que en alguns casos parteix de «personatges o episodis històrics valencians». La llista de premis inclou el València del 1962 per La barca de Caronte i el del 1968 per El cubil, el Joan Senent per Barracó 62 (1963), el Centenari Sant Jordi d’Alcoi per El petroleo (1976) i el Ciutat de València per No mateu a l’innocent (1993). Entre els altres títols que esmenta l’Enciclopèdia hi ha El sueño es vida (1952), Tres comèdies curtes (1986), L’Erotíssima donya Inés (La quinta de don Joan) (1976) i Les sabudes (1993), una versió de Les femmes savantes, de Molière.

Professionalment, Gil i Albors va treballar a la ràdio: va passar per Radio Nacional de España i per Radiocadena Española i Radio Color, i en aquestes dues últimes va tenir càrrecs de direcció. En el teatre, va donar classes a l’Institut Dramàtic de València; del 1996 al 1999 va dirigir artísticament els Teatres de la Generalitat Valenciana. El 2008 va rebre el Premi de les Lletres Valencianes. Va formar part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua entre el 2001 i el 2015, i també de l’Academia de las Artes Escénicas de España. Les seves memòries, Parece que fue ayer. Estampas de Valencia, 1937-1950, són del 1994.