Lluís Albalate

Qui era Lluís Albalate

Cap de Creu (1988, ampliat el 1993) recull en prosa, segons el pòrtic de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), els records de la infantesa de Lluís Albalate a Vilanova i la Geltrú. Teresa Costa-Gramunt, en un article del 2008 que reprodueix l’AELC, el descrivia com «el retrat sentimental i paisatgístic» d’una vila desapareguda, a mig camí del camp i de la ciutat, per on passen figures com el pintor Joaquim Mir, que Albalate havia conegut de petit. El pòrtic dona Arran de mar (1992) com a poemari, però la biografia el compta entre la prosa, i Costa-Gramunt, que en parla com d’un recull de proses, hi trobava la mateixa línia de memòries, però amb més reflexió i més poesia. Va escriure molt, en català i en castellà, però, segons l’AELC, se’n va conèixer poc: una part important no es va publicar mai, i la resta sortia sovint en autoedicions de tiratge curt, i Costa-Gramunt recordava els quaderns relligats on havia abocat poemaris, relats, assaigs i traduccions, una obra «mai no publicada comercialment». La biografia de l’AELC fa arrencar la producció publicada el 1959, amb En soledad, i en situa el gruix a partir dels anys vuitanta. En poesia, l’associació destaca Poemas (1982), Les hores (1990) i La nit: plenitud de llum (1993), i Costa-Gramunt definia la seva veu com «de poesia metafísica i intuïtiva». També va escriure obres de tema religiós i estudis com Manuel de Cabanyes. Apuntes, i va col·laborar al Diari de Vilanova i a L’hora del Garraf.

La revista La Semana Vitivinícola va néixer d’un fulletó comercial que Lluís Albalate va transformar, i és un dels fruits de la seva vida professional en el món del vi, on també va fundar una empresa de maquinària vinícola i la Unió Internacional d’Enòlegs, que el va tenir de secretari general. Al comerç s’hi va dedicar a partir del 1947, quan va deixar la Companyia de Jesús. Fins aleshores, des del 1943, havia fet de professor de grec, de llatí i d’italià al col·legi dels jesuïtes de València, la ciutat on va viure ja sempre més i on, segons la biografia de l’AELC, va fundar la Casa de Catalunya. Havia entrat al Seminari de Barcelona el 1933 i l’any després s’havia matriculat a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona; el 1935 va anar al noviciat que la Companyia tenia a Bollengo, a Itàlia, i hi va seguir estudiant mentre durava la guerra. El 1939, de tornada a l’Estat espanyol, va anar al monestir de Veruela, i entre el 1941 i el 1943 va acabar els estudis de filosofia. Va néixer a Vilanova i la Geltrú el 1916 i va morir a València el 2008. L’AELC el va fer soci d’honor.