Passos estrets per terres altes
Premi Nacional de Literatura. Cinc anys de feina per retratar la vida a la Cerdanya del segle XIX, la seva terra, que l'AELC anomena «un país partit».
Poeta, dramaturg i narrador de la Cerdanya; el seu nom civil era Antoni Cayrol. Va escriure en català, la llengua de casa, tot i que no en va aprendre l'escriptura fins passats els vint anys: la cultura que l'envoltava era francesa. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1995 i, per Passos estrets per terres altes, el Premi Nacional de Literatura.
Premi Nacional de Literatura. Cinc anys de feina per retratar la vida a la Cerdanya del segle XIX, la seva terra, que l'AELC anomena «un país partit».
Una tria de la seva poesia en edició bilingüe, català i francès, que va del naixement i l'amor a la reflexió política. Pensada com un resum de tota la seva inspiració poètica.
Cerdaneses
Dignificació del carràs
L'agost de l'any
La guatlla i la garba
La pell del Narcís
Ocells per a Cristòfor
Suite cerdana
Tota llengua fa foc
Un bosc sense armes
4 sainets
Angeleta
El dia neix per a tothom
El sol de les ginestes
La set de la terra
Quatre dones i el sol
Cant Alt: autobiografia literària
Col.locació de personatges en un jardí tancat
Contalles de Cerdanya
Antoni Cayrol va signar la seva obra com a Jordi Pere Cerdà. Va néixer el 4 de novembre de 1920 a Sallagosa, a l’Alta Cerdanya. Va entrar a la literatura pel teatre: quatre sainets escrits el 1940 i representats a Sallagosa l’any següent, amb la Segona Guerra Mundial en marxa. Escriure en català, que era la llengua de casa, no ho va aprendre fins passats els vint anys, perquè la cultura de l’entorn era sobretot francesa.
Després del servei militar, que va fer a partir del 1942, es va posar a fer teatre amb la voluntat de mostrar com es vivia i com es parlava a la Catalunya del Nord i de recuperar-ne les rondalles. L’AELC en diu que va ser «un aprenentatge dur i lent», perquè en aquella Cerdanya afrancesada el català partia gairebé de zero. Perpinyà, on es va instal·lar el 1960, va ser la seva base des d’aleshores: hi va tenir una llibreria fins al 1976, hi va moure la vida catalana del Rosselló i des d’allà va fer conèixer a Les Lettres Françaises i a la revista Europa els problemes de la cultura catalana al Nord.
Els reconeixements van arribar als anys vuitanta: el Crítica Serra d’Or per les narracions de Col·locació de personatges en un jardí tancat (1984), la Creu de Sant Jordi el 1986 i el Premi de Literatura de la Generalitat per la Poesia completa que Columna li havia publicat el 1988. La seva obra de teatre Quatre dones i el sol es va representar el 1990 al Teatre Romea, dirigida per Ramon Simó i produïda pel Centre Dramàtic de la Generalitat. El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes li va arribar el 1995, per la seva trajectòria literària i cívica, i el 1999 va guanyar amb Passos estrets per terres altes, una novel·la, el Premi Nacional de Literatura. Va morir l’11 de setembre de 2011, a Perpinyà.
Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1910 i el 1929.