Josep Morató

Qui era Josep Morató

De les novel·les de Josep Morató, l’Enciclopèdia Catalana en destaca Arran del cingle (1905), que considera «la seva novel·la més important». Un any després va publicar Els habitants de la lluna (1906), una novel·la de to humorístic. En aquest gènere havia començat amb una novel·leta, L’esquirol (1897). També va escriure per als infants, amb contes com Joan Mofeta i Veusaquí que una vegada…, que va il·lustrar Apa, i el 1906 va guanyar la copa d’argent dels Jocs Florals de Barcelona amb El fill de la nit, un text en prosa; l’any següent en va ser mantenidor.

Al teatre, l’Enciclopèdia el fa començar amb una tragèdia breu, La jove (1907), i en cita comèdies com La fortuna boja (1908) o La casa de tothom (1913). El punt culminant de la seva obra dramàtica, per a la mateixa font, és Les arrels (1909), un drama «molt ben acollit pel públic». Moltes de les representacions que se’n van fer a Barcelona van anar a càrrec d’Adrià Gual com a director.

El 1902 va participar en la fundació del Cu-cut!, un setmanari on signava com a Virolet la crítica teatral de la secció «A ca la Talia». Va dirigir En Patufet després d’Aureli Capmany. De La Veu de Catalunya en va ser redactor en cap del 1910 al 1918; hi escrivia des del 1895 i havia entrat a la redacció el 1899. Havia nascut a Girona el 1875 i va morir a Barcelona el 1918. Era el pare de Lluís Morató i Guerrero, pintor i dibuixant.