Vicenç Riera Llorca

Qui era Vicenç Riera Llorca

L’Enciclopèdia Catalana situa la novel·lística de Vicenç Riera Llorca dins el realisme històric i en destaca un recurs: «lligar diferents novel·les, amb entitat pròpia». Xavier Orriols, per exemple, passa d’Oh, mala bèstia! (1972) a protagonitzar Què vols, Xavier? (1974), i Ramon Bel, el personatge central de Fes memòria, Bel, ja era a la primera novel·la de l’autor, Tots tres surten per l’Ozama. Fes memòria, Bel, situada a la Barcelona del 1934, va guanyar el premi Sant Jordi del 1971; Amb permís de l’enterramorts (1970) va rebre el Prudenci Bertrana el mateix 1970 i, el 1971, el Crítica Serra d’Or. Fora de la novel·la, va publicar els retrats literaris de Nou obstinats (1971) i, el 1979, El meu pas pel temps, que la biografia de l’AELC presenta com una part de les seves memòries.

Tots tres surten per l’Ozama la va escriure a la República Dominicana, on va viure del 1939 al 1942 i on treballava al diari La Nación. L’Enciclopèdia hi veu un «testimoniatge de l’aventura dels catalans en terres americanes», i la biografia de l’AELC hi remarca també la misèria de la població negra del país. Es va publicar el 1946 a Mèxic, on s’havia traslladat el 1942 i on es va quedar fins al 1969. Hi va dirigir Pont Blau (1952-1963), i Joan Fuster, amb qui s’escrivia des del 1950, li enviava textos per a la revista; l’Enciclopèdia considera «de gran interès per a comprendre les relacions culturals entre l’exili i l’interior» l’epistolari entre tots dos, que van editar Josep Ferrer i Joan Pujades. A La Nostra Revista hi va fer de secretari de redacció entre el 1946 i el 1951, i del 1952 al 1969 va dirigir el departament de premsa i traduccions a l’ambaixada britànica. Catalunya a la Corona d’Aragó (1955), un estudi, li va valer el 1956 el premi Jaume Serra Hunter dels Jocs Florals que l’exili va celebrar a Costa Rica. El pòrtic de l’AELC recull que és considerat «el principal cronista de l’exili català de postguerra».

Havia nascut a Barcelona el 12 d’abril de 1903 i va començar a treballar el 1916, en deixar l’escola; l’Enciclopèdia en descriu la formació com «més aviat autodidàctica». Abans de la guerra ja dibuixava i escrivia a la premsa, a La Campana de Gràcia entre altres revistes, i va ser redactor de Justícia Social, el portaveu de la Unió Socialista de Catalunya, on estava afiliat durant la República; després del retorn es va implicar en el Moviment Socialista de Catalunya, que liderava Josep Pallach. Voluntari a l’exèrcit republicà des del 1938 i internat després en camps de concentració a França, a final del 1939 va sortir de Bordeus en direcció a la República Dominicana. Tornat el 1969 amb passaport mexicà, va viure a Pineda de Mar. L’AELC el va tenir com a soci d’honor, i el 1985 li van concedir la Creu de Sant Jordi. Va morir el 15 de maig de 1991. Entre els llibres pòstums hi ha Georgette i altres contes (1995) i Els exiliats catalans a Mèxic (1994).