Alfred Giner i Sorolla

Qui era Alfred Giner i Sorolla

La carrera de científic d’Alfred Giner i Sorolla, que l’Enciclopèdia Catalana presenta com a bioquímic, farmacòleg i professor investigador, el va portar als Estats Units. A l’Sloan-Kettering Institute de Nova York, on va entrar el 1954, va investigar la quimioteràpia contra el càncer i va arribar a dirigir-ne el laboratori de recerca, i a partir del 1983 va ensenyar i investigar a la University of South Florida, a Tampa. S’havia format a València, Madrid i Barcelona, i es va doctorar en bioquímica a Cornell. Els seus «interessos humanístics», diu l’Enciclopèdia, el van dur a escriure assaigs de divulgació i de reflexió sobre la ciència, com L’ombra i els somnis (1993), Orígenes. Del big bang al tercer milenio (1999) o Un nou gènesi. A l’entorn dels orígens (1983), que segons l’AELC va prologar Joan Oró. Des del 1962 va ser professor i conferenciant de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, i als col·loquis de la North American Catalan Society es va especialitzar en «la història dels científics catalans a l’Amèrica del Nord».

Com a poeta, va publicar Dol duen les flames amb un pròleg de Joan Fuster, de qui era amic. Els seus poemes publicats més antics són del 1937, i l’AELC explica que l’havien empès a escriure lectures de Maragall, Valéry, Eliot i García Lorca; hi troba la dimensió humanística de l’autor i, especialment en els primers poemes, «el dolor i la desraó de la guerra». Altres reculls seus són Amunt i avall (1980), Indrets de l’ànima (1998), Al·legòriques (1973) i Galàxies. Poesies de l’espai-temps (1995), i el 1994 una part de la seva poesia es va aplegar a Obra poètica. Va fer recitals de poesia en català a Nova York, a Cambridge (Massachusetts) i a Tampa. L’Institut d’Estudis Catalans el va fer membre numerari el 1992, la Universitat Jaume I el va investir doctor honoris causa el 1996 i va ser soci d’honor de l’AELC.