Rafael Nogueras i Oller

Qui era Rafael Nogueras i Oller

La Oda número 2 a Barcelona que Rafael Nogueras i Oller va incloure a Les tenebroses (1905) responia a la de Verdaguer, i l’Enciclopèdia Catalana hi veu un precedent de la de Maragall. L’article explica el to «volgudament prosaic i col·loquial» d’aquests poemes per la sinceritat del poeta, que en el paper de «messies visionari enfrontat a la societat» vol fer arribar un missatge moralitzador. Les crítiques del llibre apunten a l’educació oficial, al poder establert i a l’art acadèmic, amb uns tons que l’Enciclopèdia qualifica de «vagament anarquitzants». Hi ha també un cal·ligrama, La essa, i La vaga, un poema que evoca la vaga general del 1902; els jocs tipogràfics del llibre, la crítica els va voler relacionar més endavant amb l’avantguarda. El 1918 en va publicar una versió en prosa, Ciutat endins.

Per al teatre va escriure el sainet Una cosa que passa (1898), on uns trinxeraires de Barcelona fan una estafa, i anys més tard sarsueles com Rayo de luna (1916) o La archiduquesa. Amb Narcisa Freixas, que posava música a les lletres de cançons infantils que ell escrivia, va fer l’obra lírica Rodamón (1907). La revista Catalunya Artística li va premiar la novel·la breu El pas de la mort (1901), i més tard va publicar La cruz del camino y otras narraciones (1915) i una novel·leta, La «Pecat mortal» (1923). Les cançons moralistes i de crítica social de Poti-poti (1906) van sortir en plecs solts, i el 1909 va donar les obres d’ensenyament Viaje a través del mundo gramatical i Alfabeto ilustrado. Havia començat en revistes de tradició menestral, com La Talia Catalana, i, ja en els ambients del modernisme, va escriure a Joventut o a Catalònia i va freqüentar els artistes d’El Rovell de l’Ou. Segons l’Enciclopèdia, a partir del 1909 va fer de funcionari i de periodista i a la vida literària només hi va tornar de tant en tant. Era gendre d’Albert Llanas.