Joan Vergés

Qui era Joan Vergés

La poesia de Joan Vergés va canviar de registre entre el primer llibre i els que el van seguir. Soledat de paisatges (1959), amb pròleg de Joaquim Molas, deixa veure segons l’Enciclopèdia Catalana un «simbolisme melangiós»; l’any abans de publicar-se havia guanyat a Cantonigròs el premi de poesia inèdita. Amb El gos (1965), premi Salvat-Papasseit aquell mateix any, i La vida nova (1970), guardonat amb el Carles Riba del 1968, la mateixa font hi veu començar un realisme «que parteix de la vida quotidiana combinat amb la ironia, la crítica i l’autocrítica». Vergés havia començat a publicar versos el 1949, dins les Antologies Poètiques Universitàries.

Va estudiar medicina —es va llicenciar el 1956— i va exercir d’homeòpata. De la seva obra posterior, Com un bosc silenciós va guanyar el 1986 el premi Recull Ribas i Carreras, però no es va publicar complet fins al 2007; abans, el 1994, havia aparegut Ara és trist. El 2006, Joan-Elies Adell i Isidor Marí en van preparar una Antologia poètica que l’Enciclopèdia descriu com una àmplia selecció de la seva producció i que incloïa poemes de dos llibres encara inèdits en aquell moment, Núria i Qui jugarà a pinyol, Mariona. Els seus poemes els han musicat i cantat, entre altres, Quimi Portet, Ovidi Montllor, Toti Soler, Maria del Mar Bonet i Joan Manuel Serrat.