Ignasi Iglésias

Qui era Ignasi Iglésias

Segons l’AELC, Ignasi Iglésias es va consagrar quan va estrenar al Teatre Romea obres d’èxit com La resclosa (1899), Cendres d’amor (1900) i El cor del poble (1902). L’Enciclopèdia agrupa El cor del poble, Els vells (1903) i Les garses (1905), entre d’altres, sota l’etiqueta de «teatre d’idees», i l’AELC destaca aquestes dues últimes com a obres «relacionades amb el món obrer». Algunes es van traduir i representar fora: Les garses, per exemple, va tenir bona acollida a París. Per a l’AELC és «un dels autors cabdals per entendre el teatre del Modernisme».

Les seves idees les havia exposat a Lo Teatre Regional, en una sèrie d’articles titulada «L’evolució teatral»: segons l’Enciclopèdia, hi demanava que el teatre català es fixés en el naturalisme europeu i en autors com Zola, Tolstoi o Ibsen, en lloc del model romàntic i costumista. L’AELC situa a L’argolla (1894) el primer intent de drama ibsenià; l’obra va fer escàndol pels temes que tocava i el va acostar al grup de L’Avenç. El 1896 va fundar el Teatre Independent amb Jaume Brossa i Pere Coromines, i s’hi va representar Espectres. Amb Fructidor (1897), diu l’Enciclopèdia, la seva obra va conformar «un nou model dramàtic».

Els primers escenaris havien estat d’aficionats. A Lleida, on la família s’havia traslladat perquè hi havien destinat el pare, ferroviari, un grup que ell mateix havia fundat li va estrenar el 1886 La fuerza del orgullo, en castellà. De nou a Sant Andreu de Palomar, on havia nascut el 19 d’agost de 1871, va compaginar la pintura i la feina d’escenògraf al taller de Fèlix Urgellés amb peces, sobretot en vers, per als grups de teatre del barri. L’AELC situa el pas a la professió a final del 1893, quan una companyia professional va estrenar L’escurçó.

El 1909 va entrar com a regidor a l’Ajuntament de Barcelona, elegit a les llistes de la Unió Federal Nacionalista Republicana, i el 1911 va ser entre els qui van posar en marxa el Sindicat d’Autors Dramàtics. A partir del 1911, diu l’AELC, la seva activitat teatral va minvar; la mateixa font parla d’una crisi literària i estètica que els plantejaments del Noucentisme van agreujar. Els emigrants (1916) va fracassar, i les obres que va estrenar després, com La fal·lera de l’amor (1921), ja són comèdies de costums. L’últim èxit va ser La llar apagada (1926), que li va estrenar Enric Borràs. Va morir a Barcelona el 9 d’octubre de 1928, i el seu enterrament va ser una manifestació popular.