Jordi Sarsanedas

Qui era Jordi Sarsanedas

La biografia de l’AELC considera que, en general, l’obra de Jordi Sarsanedas «no ha begut de la tradició catalana», i hi veu més aviat la reelaboració de la formació francesa que havia rebut i del contacte amb la cultura anglosaxona. Aquest contacte, precisa, ve sobretot dels anys de Glasgow, on va ser lector de castellà i de català del 1948 al 1950 i on va acabar d’escriure Mites. Amb aquest recull, que va guanyar el Víctor Català el 1954, es va convertir, segons el pòrtic de l’associació, en «la primera revelació de la contística de la postguerra», i Joaquim Molas hi va llegir «una dramàtica reflexió sobre la condició humana». Dos anys abans havia rebut el premi de les Galeries Laietanes per Contra la nit d’Oboixangó, un volum de dues nouvelles que segons l’AELC tracten dos conflictes: el de la descolonització i el de l’emigrant que ha d’adaptar-se.

El martell (1956), la primera novel·la, és una trama de novel·la policíaca amb la clandestinitat al fons, i el pòrtic la compta, amb Mites, entre les obres de referència de la represa literària de després de la guerra. El mateix pòrtic situa la seva obra «entre el somni i l’al·legoria» i «allunyada des d’un principi del realisme social», i la biografia hi remarca un «fatalisme existencial» que la recorre tota. Com a poeta, havia debutat el 1948 amb A trenc de sorra, que la biografia descriu influït per la poesia de Salvat-Papasseit. D’una estada a Itàlia per feina, que es va acabar el 1960, en va sortir Postals d’Itàlia (1965). Edicions 62 va reunir-ne la poesia el 1989 a Fins a un cert punt, i el 1994, el conjunt dels contes, gairebé quatre-cents. El 1999 va publicar Cor meu, el món i va rebre el premi de poesia de la Crítica espanyola, i en els anys següents, en què segons el pòrtic publicava més sovint, van venir L’enlluernament, al cap del carrer (2001) i Com una tornada, sí (2003). Per a infants va escriure, entre d’altres, Un bigoti i en Joan (1989), premi Crítica Serra d’Or.

Nascut a Barcelona el 1924, se’n va anar amb la família a França el 1937 i va fer la llicenciatura de lletres a Tolosa. De tornada a Barcelona, va ensenyar a l’Institut Francès, on va ser secretari del Cercle Literari; el 1945 va ser un dels creadors del Grup dels Vuit, i del 1947 al 1951 va formar part de la redacció d’Ariel, que es publicava clandestinament. A l’Agrupació Dramàtica de Barcelona va fer de professor, de codirector i d’actor. Entre el 1964 i el 1997 va ser redactor en cap de Serra d’Or. Va presidir el PEN Català (1983-2001) i l’Ateneu Barcelonès (1997-2003) i va ser degà de la Institució de les Lletres Catalanes (1988-1999). Va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1994 i la Creu de Sant Jordi, i va morir el 2006.