Joan Sales

Qui era Joan Sales

Joan Sales i Vallès va néixer a Barcelona el 1912. Va estudiar dret i de molt jove es va implicar en la política d’esquerres. Durant la Guerra Civil va combatre com a oficial de l’exèrcit republicà, una experiència que seria la matèria de la seva gran novel·la.

El 1939 va marxar a l’exili. Després dels camps de concentració francesos i d’un pas per Haití, es va establir a Mèxic, on es va guanyar la vida com a linotipista i corrector. Allà va codirigir la revista Quaderns de l’Exili (1943-1947) i va publicar la primera edició de les poesies del seu amic Màrius Torres.

El 1948 va tornar a Barcelona, on va entrar a l’editorial Ariel com a conseller literari. El 1955 va posar en marxa el Club dels Novel·listes, que amb els anys es va convertir en una de les cases fortes de la narrativa en català i on va publicar, entre molts altres, Mercè Rodoreda. Amb ella, i amb el filòleg Joan Coromines, va mantenir una correspondència llarguíssima que després s’ha editat.

Com a escriptor és l’autor d’Incerta glòria, premi Joanot Martorell, publicada el 1956 amb talls de la censura. Sales la va revisar i ampliar durant anys, fins a arribar a una versió definitiva que avui es considera un clàssic de la narrativa catalana sobre la guerra.

Va traduir molt, sobretot Dostoievski i Kazantzakis, i va publicar les Cartes a Màrius Torres, escrites entre el 1936 i el 1941, que deixen constància de l’amistat amb el poeta. També va posar el Tirant lo Blanc en prosa d’avui perquè es pogués tornar a llegir.

Als darrers anys va dirigir l’oficina de català de la Diputació de Barcelona, fins a la jubilació. Va morir a Barcelona el 1983. Avui Incerta glòria continua reeditant-se i s’ha traduït i adaptat al teatre, com a prova de la seva vigència.