Pere Verdaguer

Qui era Pere Verdaguer

L’Enciclopèdia Catalana compta Pere Verdaguer entre els «més actius i brillants promotors» del català i de la seva cultura a la Catalunya del Nord. Va fundar el Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, es va fer càrrec dels inicis de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, el 1969, i a la Universitat de Perpinyà va impulsar els Estudis Catalans i va ensenyar català fins que es va jubilar, el 1994. En els seus llibres i a la premsa, segons la mateixa font, s’interrogava «sobre el passat, el present i el futur de la Catalunya del nord de l’Albera», i n’hi ha d’assaig, de divulgació i guies: Defensa del Rosselló català (1974), El Rosselló avui (1969), Comentaris sobre el vocabulari rossellonès (1982) o Histoire de la littérature catalane (1981), entre molts altres. El 1993, Entre llengua i literatura va guanyar el premi Carles Rahola d’assaig. És autor també d’un estudi, Poesia de Jordi Pere Cerdà (1966).

A banda dels assaigs, l’Enciclopèdia en destaca les novel·les per a joves, com La dent de coral (1985), El cronomòbil (1966) o L’altra ribera (1983), i un recull de narracions, Roda la bola (1993). Va aplegar articles en forma de carta a Cartes a la Roser (1982) i a Les lletres de l’oncle Enric i els missatges de l’extraterrestre (1978), i proses a Crepuscles (1992) i Arc de Sant Martí (1986). També va escriure unes memòries, Pàgines d’un exili extraordinari (2002). Exiliat el 1939, havia arribat a Perpinyà amb els seus pares; es va formar a Illa i al liceu Aragó d’aquella ciutat, i va fer lletres a Montpeller. Els primers reculls que va publicar eren de poesia en francès. Com a periodista va col·laborar en diaris i revistes, de L’Indépendant a Serra d’Or, i en programes de ràdio. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 1993 va ingressar a l’Institut d’Estudis Catalans.