Felip Graugés i Camprodon

Qui era Felip Graugés i Camprodon

Francis Jammes, Jacint Verdaguer, Josep Carner i Guerau de Liost són les influències que el Diccionari de la literatura catalana (DLC) reconeix en la poesia de Felip Graugés, que defineix com a «sentida i treballada» i alhora allunyada dels retoricismes. El camp hi surt idealitzat i vist amb ulls religiosos, i la figura humana dels poemes hi «cerca l’harmonia amb la natura que l’envolta». Va publicar els reculls Camps a través (1924), Balada del pessebre (1958) i Musa rústica (1973), i el 1989, després de la seva mort, es va editar una Obra poètica completa que també recull l’obra inèdita i la dispersa. Va concursar sovint als Jocs Florals, on va guanyar diversos premis, i el 1936 va ser proclamat mestre en gai saber.

Autodidacte, segons el DLC, Graugés va ser redactor de La Publicitat, d’El Matí i de la Revista de Vich, i administrador de La Nau. Va publicar poemes a Cenacle, de Manresa, i a La Revista, que editava Josep Maria López-Picó. Va néixer a l’Estany el 1889 i va morir a Barcelona el 27 de juny de 1973.