Alexandre Plana

Qui era Alexandre Plana

Segons l’Enciclopèdia Catalana, El mirall imaginari (1925) d’Alexandre Plana i Santaló és «un dels primers llibres catalans en prosa poètica». En vers, l’article fa servir els seus tres llibres per explicar com va evolucionar la poesia noucentista d’aquells anys, i en tots tres hi remarca «una notable preocupació formal». Contrabaedecker (1918) se situa sempre en ambients de ciutat; Poemes, escrit en bona part a l’exili, va sortir el 1945, quan ell ja era mort, i el primer, Sol en el llindar (1915), encara barreja trets modernistes amb els noucentistes, que guanyen pes en els altres dos. Va publicar també narrativa, els contes d’A l’ombra de Santa Maria del Mar (1923), d’estil noucentista, i la novel·la Vida d’un actor (1925). En canvi, Federica i La tomba de Tutankamon (1924), dues comèdies que l’Enciclopèdia vincula amb el teatre naturalista burgès, han quedat inèdites. El seu pare, Josep Plana i Dorca, era poeta; ell es va llicenciar en dret a Barcelona el 1910.

Com a crític, Plana partia sobretot de Remy de Gourmont i d’algunes teories de Croce, diu l’Enciclopèdia, i entenia la crítica com «un comentari de la impressió de l’obra i una recreació artística d’aquesta». La va exercir en uns 350 articles d’art i de literatura a capçaleres com El Poble Català, Mirador, La Vanguardia, La Publicitat o La Revista; el 1976 una part es va aplegar en dos volums, Les valors del nostre renaixement i Teoria i crítica del teatre. L’Antologia de poetes catalans moderns (1914), que segons l’article va tenir una «gran influència», és també obra seva, i va escriure pròlegs per a llibres de Josep Carner. A les arts plàstiques hi va dedicar Joaquim Sunyer (1920), L’obra d’Isidre Nonell (1917) i Jaume Mercadé (1928). Segons l’Enciclopèdia, formava part de la penya de l’Ateneu, va ser mentor d’escriptors joves, entre els quals Sagarra i Pla, i als anys vint el van atreure el cinema i el disc. El 1937 se’n va anar a l’exili, on va viure a París i al Rosselló.