Jaume Bofill i Ferro

Qui era Jaume Bofill i Ferro

Jaume Bofill i Ferro va estudiar grec a la Fundació Bernat Metge amb Carles Riba, i el 1938 va tenir cura d’una antologia de la poesia de Riba. Com a traductor, va publicar en català Un amor de Swann, de Proust (1932), La gent de Hemsö, de Strindberg (1930), i Terres altes, de J. Knittel (1929). Després de la guerra va traduir al castellà, entre d’altres, Dickens, Trakl, Mistral, Hoffmann, Rilke i Burckhardt, una part de l’antologia La poesía alemana i les Converses amb Goethe, d’Eckermann, que el 1994 es van publicar també en català. Les Cartes morals a Lucili de Sèneca també les va traduir al castellà. Llicenciat en filosofia i lletres, era també doctor en farmàcia, i el 1920 va ser un dels fundadors dels Amics de la Poesia, amb Jaume Bofill i Mates, Josep Carner i altres.

L’Enciclopèdia Catalana el considera un estilista elegant que entenia la crítica com una activitat «purament literària, més intuïtiva que no pas racional». Va publicar articles sobre autors catalans, com Josep Palau i Fabre, Joan Teixidor o Josep Romeu, i estrangers, com Rilke o Proust, a La Publicitat, Revista de Catalunya, La Nova Revista o Revista de Poesia, i a la postguerra a Ariel. Entre els llibres que va prologar hi ha l’Obra poètica de Marià Manent (1956) i l’Obra poètica completa de Guerau de Liost (1948); el 1959 va reunir aquests pròlegs a Vint-i-cinc anys de crítica, on l’article veu una crítica impressionista, sostinguda per una gran cultura literària. Va preparar una antologia de poetes catalans a partir d’Aribau, Un segle de poesia catalana (1968), que va completar Antoni Comas. El 1986 es va publicar pòstumament Poetes catalans moderns, un panorama «vast i personal» de la poesia catalana dels primers cinquanta anys del segle XX, amb un pròleg d’Albert Manent sobre el crític; la bibliografia de l’Enciclopèdia hi afegeix estudis de J. Romeu i Figueras i de J. Triadú. Va néixer el 1893 a Barcelona i hi va morir el 1968.