Francesc Bodí
Novel·lista d'Agres (1963) que ha fet de professor de filosofia. Va guanyar l'Alfons el Magnànim del 2005 amb Havanera, una novel·la que passa a Cuba en temps de la guerra de la Independència. Guerres perdudes, premi Joanot Martorell, i L'infidel, premi Enric Valor, també van obtenir, com Havanera, el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.
Llibres de Francesc Bodí
Novel·la
Infantil i juvenil
Qui és Francesc Bodí
L’acció d’Havanera passa a Cuba durant la guerra de la Independència. Amb aquesta novel·la, Francesc Bodí va guanyar el premi Alfons el Magnànim del 2005, i el 2006, l’any que es va publicar, el de la Crítica dels Escriptors Valencians. Pels elements fantàstics que hi entren, la biografia de l’AELC hi veu un acostament al realisme màgic, que el pòrtic també assenyala i que la biografia ja troba abans a L’infidel (2000). Per a la mateixa font, és una «història de passió, carregada d’erotisme i sensualitat».
L’infidel va guanyar el 2001 el V Premi Enric Valor de novel·la en valencià i el de la Crítica dels Escriptors Valencians. El protagonista, l’Amadeu, té més de quaranta anys; la biografia el defineix com «un home en transició» i explica que la novel·la posa aquesta transició personal al costat de la Transició política espanyola, que és el moment en què passa la història. El premi de la Crítica ja l’havia rebut el 1998 amb Guerres perdudes (1997), que el 1996 s’havia endut el Joanot Martorell. La novel·la mostra, segons la biografia, «la difícil relació» d’una dona amb el món rural de la Guerra Civil: la Clàudia, nascuda a principi de segle en una família de terratinents.
Bodí va néixer a Agres el 1963 i, segons la biografia, feia classes de filosofia a Alcoi alhora que escrivia. Del 1995 són Passions apòcrifes i el premi Alambor per a Cruïlla; l’any abans, Volves i olives havia guanyat l’Enric Valor de novel·la juvenil. El 2006 la Fundació Bromera li va publicar L’espill delator, per al foment de la lectura. Del conjunt de les seves narracions, el pòrtic de l’AELC, fet amb documentació d’Edicions Bromera, en remarca el «ritme àgil i directe» i el fet que hi convisquin la primera persona i la tercera.
