Rafael Lluís Ninyoles

Qui era Rafael Lluís Ninyoles

Per a la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), Conflicte lingüístic valencià (1969) i Idioma i prejudici (1971) són «obres cabdals de la sociolingüística» de l’àmbit catalanoparlant. En aquests dos llibres Rafael Lluís Ninyoles va fer servir per al cas valencià dues nocions, la de conflicte lingüístic i la de diglòssia, i l’enciclopèdia el posa, al costat de Lluís V. Aracil, entre els primers sociolingüistes que ho van fer amb rigor. Les conclusions dels seus estudis, hi afegeix, van irritar sovint els grups més bel·ligerants contra la normalització i els partidaris del secessionisme lingüístic. Abans, el 1968, havia publicat un primer assaig, L’opinió pública, però la recerca que va fer després es va centrar en la sociolingüística. Entre les obres posteriors, la GEC esmenta les Bases per a una política lingüística democràtica a l’Estat espanyol (1976), El País Valencià a l’eix mediterrani (1992), l’Informe sociològic de les comarques centrals valencianes (1996) i la Sociologia de la ciutat de València (1996).

La Generalitat Valenciana, on va treballar com a expert, igual que a la Diputació de València, va posar Ninyoles al capdavant del Servei d’Investigació i Estudis Sociolingüístics. Des d’aquest càrrec va crear, diu la GEC, «la base de dades més completa sobre la situació del valencià», feta sobretot a partir d’enquestes sobre qui coneixia la llengua i qui la feia servir. Va fer classes de sociologia a les universitats de València i d’Alacant; a la de València hi havia fet la carrera de dret i el doctorat en sociologia. Va col·laborar a Serra d’Or, a Gorg, a Cuadernos para el Diálogo i a El País, entre altres publicacions. El 2018 va rebre la Medalla d’Honor de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i el 2019 la Generalitat Valenciana va començar una col·lecció d’estudis de sociolingüística amb el seu nom. Havia nascut a València el 1943 i hi va morir el 2019.