Josep Yxart

Qui era Josep Yxart

Lo teatre català, el primer assaig de Josep Yxart, va guanyar els Jocs Florals de Barcelona del 1879 i, segons el pòrtic de l’AELC, el va confirmar com «un dels crítics més prometedors del país». Els cinc anuaris d’El año pasado, que va començar a treure el 1886, aplegaven el que escrivia sobre la vida cultural barcelonina, i l’AELC hi remarca una «especial atenció al teatre»; del volum del 1888, l’any de l’Exposició Universal, diu que va ser «especialment elogiat per la crítica». I en morir deixava a mig redactar El arte escénico en España, pensada en dos volums sobre el teatre a Espanya. Segons l’associació, els seus assajos sobre teatre són «especialment reconeguts».

Va fer crítica en dues llengües. En castellà signava a El Siglo Literario o El Ramillete, i en català a La Renaixensa, amb el grup de la qual es va relacionar, i a La Llumanera de Nova York. Més endavant els seus articles van sortir a La Publicidad i La Vanguardia i, a Madrid, a La España Moderna o El Imparcial. Als últims anys, explica l’AELC, ell mateix traduïa part dels seus textos de l’una a l’altra.

La biografia de l’AELC situa als anys de Tarragona, abans d’establir-se a Barcelona el 1877, la lectura de les novel·les de Zola, de Schiller i Herder i dels assajos de Taine, de qui La Philosophie dans l’Art «l’influencia profundament». De Schiller va traduir els Dramas, publicats en tres volums el 1882, el 1883 i el 1886, i Zola el va conèixer en persona en un segon viatge a París, el 1886. En el primer, el 1878, amb el seu cosí Narcís Oller, havia visitat l’Exposició Universal.

Com a editor, va dirigir la «Biblioteca» de l’editorial de Daniel Cortezo i, més tard, la «Biblioteca Clásica Española», on va publicar un assaig sobre Fortuny i va prologar autors com Larra, Cadalso o Moratín. Era amic de Guimerà des dels seus inicis com a crític, i el 1888 en va prologar els poemes. Al final de la vida es relacionava molt amb modernistes, escriptors i artistes, com Maragall, Casellas o Rusiñol, que el va retratar. El 1883 va entrar a la Real Acadèmia de la Història, el 1885 i el 1886 va ser mantenidor dels Jocs Florals i el 1892 va presidir l’Ateneu Barcelonès, i la lliçó inaugural que hi va llegir tractava de la crítica literària contemporània.

Havia nascut a Tarragona el 1852, el gran de set germans d’una família benestant, i de petit passava els estius amb Oller al Forn de Valls, on la família tenia la casa pairal. Del 1868 al 1873 va estudiar dret a Barcelona, i va fer de passant a Tarragona, amb un oncle, i a Barcelona, al bufet Serrahima. Va morir a Tarragona el 1895, mesos després que l’haguessin proposat per a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Molts dels seus escrits no s’han publicat mai i es guarden a l’Arxiu Yxart d’Altafulla.