Gabriel Cortès i Cortès

Qui era Gabriel Cortès i Cortès

Moll, que publica Els comparses (1964), la presenta com una «comèdia al·lusiva a determinats problemes i prejudicis de la societat mallorquina», i tant la fitxa de l’editorial com la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) li donen el premi Ciutat de Palma del 1963. És una de les obres de teatre que Gabriel Cortès i Cortès va estrenar i publicar, com Nit de festa (1928), Bosc endins (1936) o Aigua de pluja (1951). Segons la GEC, el gènere on més va treballar va ser el sainet, del qual va publicar una quinzena; li atribueix el mèrit d’haver-lo renovat amb personatges i situacions nous, i hi llegeix un «ambient idealista de romanticisme melodramàtic». En novel·la, l’enciclopèdia li recull L’altre camí (1959), premiada aquell mateix any, i una de pòstuma, Pel camí del vent (1968), que Moll descriu en una línia: un intel·lectual mallorquí davant la guerra i l’exili, explicat amb una «tonalitat marcadament idealista».

L’altra meitat de la seva obra és d’historiador, i té com a objecte els xuetes i la Inquisició a Mallorca. El 1946 va publicar Inquisición en Mallorca. Reconciliados y relajados. 1488-1691, la relació dels xuetes i conversos que el tribunal va condemnar, una llista que Baruch Braunstein ja havia reunit abans, segons la GEC. L’enciclopèdia es fixa sobretot en un llibre que va sortir després de la seva mort, la Historia de los judíos mallorquines y de sus descendientes cristianos (1985), en dos volums i amb un estudi preliminar d’Antoni Serra: hi destaca el «rigor i desapassionament» i una documentació que arrenca en temps islàmics i arriba gairebé al segle XX. Són seus també Pintors i poetes davant el paisatge de Mallorca (1960) i Tomàs Forteza. El poeta i el filòleg (1966).

Fill de Palma, on va néixer el 1903 i va morir el 1967, Cortès va fer d’advocat a la ciutat després de llicenciar-se en dret a Múrcia. La GEC el defineix com a escriptor, historiador i polític: durant la República va ser militant de la CEDA i regidor a l’Ajuntament de la ciutat, i va acabar a Falange. A la premsa, al Correo de Mallorca i al Diario de Mallorca, signava Amadís.