Pere Capellà

Qui era Pere Capellà

Quan Pere Capellà va començar a escriure teatre, a la fi dels anys quaranta, ja no podia fer de mestre, que segons l’AELC era la seva vocació: després de la guerra el règim l’havia vetat per al magisteri, i vivia de feines diverses. L’associació diu que va ser Manuel Sanchís Guarner qui el va empènyer cap a l’escena. La primera obra que va estrenar va ser L’amo de Son Magraner (1949), i en van seguir moltes, gairebé totes en català, com Sa pesta (1951), Es Marquès de Sa Rabassa (1953), Sa madona du es maneig (1950), El rei Pepet (1954), Na Catalina de Son Gallard (1952) o El carrer de les tres roses, amb música de Pere Deyà, i sainets com Moix per llebre o Es tercer pagès. Per a l’Enciclopèdia Catalana, la fama li va venir dels sainets i les comèdies costumistes, en què intentava «superar els límits i tòpics de l’anomenat teatre regional»; a les darreres obres hi veu «una certa tendència» simbolista. L’article atribueix la popularitat d’aquest teatre, entre altres raons, al «llenguatge viu i directe». L’AELC hi veu el «punt de partida» d’un teatre nou a Mallorca, i diu que les noves generacions d’autors teatrals el van tenir com a mestre.

La poesia de Capellà, com bona part del teatre, s’ha publicat sobretot després de la seva mort. En vida només en van sortir dos reculls, Vida artillera. Versificada y experimentada p’en Pedro Capellá Roca (1928) i les Cançons republicanes, i va participar a Els poetes peninsulars de postguerra (1951). Al diari Baleares hi publicava glosses amb el pseudònim de Mingo Revulgo, que segons l’AELC signa moltes de les seves peces. L’associació esmenta també els nombrosos articles que va escriure en castellà, a Baleares, Cultura Obrera o La Voz de Porreras; l’Enciclopèdia hi suma la col·laboració a Mallorca Nova. Havia estudiat magisteri i havia exercit un temps a Barcelona. Va néixer a Algaida el 1907 i va morir a Palma el 1954. L’escriptor Llorenç Capellà i Fornés és fill seu.