Miquel Colom i Mateu

Qui era Miquel Colom i Mateu

L’Enciclopèdia Catalana presenta Miquel Colom i Mateu com a poeta i lul·lista, i en aquesta segona faceta el seu camp d’estudi va ser la llengua de Ramon Llull. Hi va dedicar un estudi, l’Onomàstica lul·liana (1977), i dues edicions: les Qüestions lul·lianes (1998) i, entre el 1982 i el 1985, el Glossari general lul·lià, que l’article qualifica d’extens. La Universitat de les Illes Balears el va investir doctor honoris causa el 1997. Abans havia guanyat el premi Francesc de Borja Moll de l’Obra Cultural Balear (1992) i el Faraudo de Saint Germain de l’Institut d’Estudis Catalans (1985), i el 1990 la Maioricensis Schola Lullistica l’havia fet membre honorari.

Havia nascut a Bunyola el 1900. Entre el 1922 i el 1925 va treballar amb Francesc de B. Moll i Antoni M. Alcover a preparar el Diccionari, però l’article hi afegeix que aviat «hagué de dedicar-se a l’ensenyament». El 1925 es va ordenar sacerdot; formava part del Tercer Orde Regular de Sant Francesc des del 1918. Com a poeta, l’Enciclopèdia en cita, entre d’altres, Bunyolí (1991), Encara no (1986), Darrera voluntat (1990), Talaiots. Trenta-sis sonets (1982) i Veu de l’edat (1975), i un llibre en castellà, A Lia (1975). Va morir a Palma el 1999.