Poeta, pintor i dibuixant nascut a Calaf. Va escriure i il·lustrar llibres com Crisantemes, Anyoranses o el Poema del bosc, i l'Enciclopèdia el compta entre els poetes i prosistes més característics del simbolisme modernista. Com a artista va introduir a Catalunya l'exlibris, va fer cartells i va dissenyar mobles i objectes seguint les idees de William Morris.
Segons l'Enciclopèdia Catalana, és el llibre que posa de manifest l'exaltació panteista de la natura de la seva etapa posterior al 1910. Adesiara, que l'ha recuperat, en parla com d'un cant èpic a la natura i hi descriu un bosc ple de goges, sirenes i ondines.
Quan jo era noi
Crisantemes
Anyoranses
Aplech de sonets
Els llibres que va escriure Alexandre de Riquer, i que ell mateix va il·lustrar, són els d’un poeta del simbolisme: l’Enciclopèdia Catalana el situa entre els poetes i prosistes «més característics del vessant simbolista del modernisme literari», amb Rossetti i el prerafaelitisme anglès com a models preferits. Anyoranses (1902) va néixer de la pèrdua de la seva dona; Crisantemes (1899) és, per a la mateixa font, «una de les primeres experiències de poesia en prosa», i Quan jo era noi (1897) aplega narracions de to autobiogràfic. Hi ha també l’Aplech de sonets (1906) i el Poema del bosc (1910), on l’Enciclopèdia veu l’«exaltació panteista de la natura» que marca la pintura i la poesia a què es va dedicar a partir del 1910, quan va deixar les arts decoratives.
En aquestes arts la fama li havia arribat per l’exlibris, que ell havia portat a Catalunya: segons l’Enciclopèdia, el recull Ex-Libris Riquer (1903) li va donar «fama mundial», i en aquelles peces hi va saber condensar el seu «món poètic, elegíac». Del cartell, que va contribuir a aclimatar a Barcelona, la font en diu que en va ser «el millor representant» a Catalunya dins l’Art Nouveau decoratiu i simbolista. Va fer il·lustracions per a Luz, Joventut o la Ilustración Artística, i com a pintor decorador va treballar al presbiteri de Montserrat i a l’Institut Industrial de Terrassa. També va obrir un taller de mobles, va dibuixar projectes de vaixella, rajoles, llums i esmalts, i va recuperar el gravat a l’aiguafort, que va ensenyar a F. Galí i a J. M. Sert, entre d’altres.
Aquesta manera de treballar tenia un origen anglès. Riquer, fill del marquès de Benavent, s’havia format a Llotja, i el 1879 va viatjar a Roma; després van venir París i Londres, i va ser a Anglaterra on va conèixer l’Aesthetic Movement i l’Arts and Crafts de William Morris, i en va defensar la idea que l’art havia d’arribar als objectes de cada dia i als productes de la indústria. El modernisme, recorda l’Enciclopèdia, reivindicava l’art industrial al costat de les anomenades belles arts, i en aquest corrent la font el considera el millor representant de Catalunya: va encarnar l’ideal prerafaelita, «l’artista, l’artesà i el poeta reunits en un mateix home». El 1917 es va instal·lar a Mallorca, on va continuar pintant paisatges, i va morir a Palma el 1920.
Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1800 i el 1859.
