Les cròniques del déu coix
Hefest, l'únic déu que queda dret quan ja ningú no fa sacrificis, camina per un món que s'acaba. Premi Lletra d'Or.
Novel·lista rossellonès, nascut a Perpinyà el 1963. Escriu sobre els qui sobren allà on han nascut i sobre la Catalunya del Nord i el que hi pesa. Ha guanyat la Lletra d'Or, el premi Sant Jordi i dues vegades el premi Crexells.
Hefest, l'únic déu que queda dret quan ja ningú no fa sacrificis, camina per un món que s'acaba. Premi Lletra d'Or.

Premi Crexells del 2004. Passa a Prats de Molló i hi treballa la llegenda segons la qual, el dia que l'ós torni, baixarà al poble a endur-se una noia.
Joan-Lluís Lluís va néixer a Perpinyà el 1963 i es va criar al Voló, al Rosselló. Va estudiar Història de l’Art a Montpeller, i va ser cap als setze anys que va començar a refer-se i a reclamar-se català.
Ha fet de periodista —entre altres llocs, a El Punt— i des del 2005 porta el servei de Llengua i Cultura de la Casa de la Generalitat a Perpinyà.
Va debutar com a novel·lista el 1993 amb Els ulls de sorra. El pamflet Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (2002), on carrega contra el nacionalisme francès, li va valer el premi Joan Coromines i va marcar un abans i un després en la seva trajectòria. El dia de l’ós li va donar el premi Crexells, Les cròniques del déu coix la Lletra d’Or i Jo soc aquell que va matar Franco el premi Sant Jordi. Amb Junil a les terres dels bàrbars va tornar a guanyar el Crexells, el 2021, i el premi Òmnium a la millor novel·la de l’any.
Els seus llibres solen fer protagonistes els qui sobren allà on han nascut, i tornen una vegada i una altra a la Catalunya del Nord: el pes de França, allò que no es pot dir en veu alta, les ferides de família i les històries que hi passen de boca en boca. També ha publicat assaig, ha escrit lletres de cançons i ha traduït del francès i de l’occità.
Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1945 i el 1969.