Francesc Serés

Qui és Francesc Serés

Francesc Serés va néixer el 22 de desembre del 1972 a Saidí, al Baix Cinca. Es va llicenciar en belles arts el 1996 i en antropologia el 1998, i va entrar a la creació per la pintura i la fotografia, dues pràctiques que no ha deixat mai. També ha fet classe —història de l’art antic i medieval a la Universitat Pompeu Fabra— i escriu a la premsa.

Va debutar amb Els ventres de la terra (2000), al qual van seguir L’arbre sense tronc i Una llengua de plom. Els tres llibres, aplegats el 2003 a la trilogia De fems i de marbres, ja delimitaven el terreny que després no ha abandonat: el paisatge de ponent, el que queda del món pagès i la gent que hi va aguantant com pot.

Amb La força de la gravetat (2006), disset contes enllaçats sobre la Catalunya dels darrers decennis, va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or. Després van venir La matèria primera; el teatre de Caure amunt; i Contes russos, una falsa antologia d’autors russos inventats que va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi de la Crítica.

La pell de la frontera (2014) li va valer un segon Premi Crítica Serra d’Or, i La casa de foc (2020), situada en un racó aïllat de la Garrotxa, va guanyar el Premi Proa i el Premi Llibreter. També ha publicat Mossegar la poma (2012) i El món interior (2024).

Des del 2016 dirigeix residències de creació a Olot i a Andorra; el 2018 va entrar a l’àrea de Creació de l’Institut Ramon Llull i el juny del 2021 en va ser escollit director. Té obra traduïda a diverses llengües. Escriu del que ha viscut i del que s’ha inventat sense deixar veure la costura, i observa els pobles i la feina amb l’ull de l’antropòleg que també és.