Jaume Pérez Montaner

Qui és Jaume Pérez Montaner

The Paris Review o Grilled Flowers són algunes de les revistes dels Estats Units on van sortir poemes de Vicent Andrés Estellés traduïts per Jaume Pérez Montaner. Segons la biografia de l’AELC, s’havien conegut a començament dels anys setanta a la redacció de Las Provincias, quan Pérez Montaner encara vivia als Estats Units, i de l’amistat en va néixer una complicitat que més endavant el va portar a estudiar i antologar l’obra d’Estellés. D’aquesta feina en són fruit El mural com a fons. La poesia de Vicent Andrés Estellés (2009) i l’edició, amb introducció, de Mural del País Valencià (1996). El pòrtic de l’AELC el considera «un dels màxims especialistes» en l’obra del poeta de Burjassot. El 2013, vint anys després de la mort d’Estellés, va guanyar el premi que porta el seu nom amb La casa buida, publicat el 2014.

Estellés va ser, per a la biografia, «l’altre gran referent» de Pérez Montaner. Abans, la mateixa font parla de la marca que li havia deixat Joan Fuster, a qui va conèixer a Alcoi mentre feia el batxillerat: llegir El descrèdit de la realitat i Figures de temps el va decantar cap a la llengua i la literatura catalanes, i anys després va fer l’edició i la introducció de Contra el nacionalisme espanyol (1994), de Fuster. El curs següent d’haver entrat a la Universitat de València, el 1961, un tribunal militar el va jutjar per activitats antifranquistes, i va passar quinze mesos a les presons de València, Carabanchel i Càceres. L’AELC diu que aquella experiència va influir en la seva trajectòria. De nou a València, va col·laborar en revistes estudiantils clandestines i va ajudar a crear el Sindicat Democràtic d’Estudiants. Es va llicenciar el 1967 i, com que el compromís polític li feia difícil trobar feina, diu la font, va acceptar una plaça de lector d’espanyol a la City University of New York (1968-1969). Als Estats Units va fer classes a diverses universitats, i fins al 1977 es va quedar al Lewis and Clark College de Portland, llevat del curs 1974-1975, que va passar a l’Equador dirigint un programa d’estudis. D’aquella estada en va sortir el seu primer poema en català, publicat a Esparavel, una revista de Cali.

Com a poeta havia debutat el 1976 amb Adveniment de l’odi, i van seguir llibres com L’heura del desig (1985), Màscares (1992) o L’oblit (1996). Després d’uns anys sense publicar poesia, va tornar-hi el 2009 amb Solatge, que va guanyar el premi Benvingut Oliver i el de la Crítica dels Escriptors Valencians, i el 2013 va aplegar a Geografies de l’oblit una antologia de poemes revisats i reescrits. A la Universitat de València, on segons el pòrtic va ser professor de literatura, va dirigir interinament el Departament de Català (1981-1983) i va ser director del Col·legi Major Lluís Vives (1984-1990). Com a assagista, a més d’Estellés, va estudiar i antologar Ausiàs March, i va dedicar estudis a Joan Brossa i a Fuster, i va publicar el recull Subversions (1990). També va traduir autors com Wallace Stevens, Anne Sexton, e. e. cummings o Edgar Allan Poe. Va dirigir la revista Daina. Del 1999 al 2007 va presidir l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que el 2013 el va fer soci d’honor, i el 2014 va rebre el premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana, per la trajectòria. Va néixer a l’Alfàs del Pi, a la Marina Baixa, el 1938.