Antoni Ferrer Perales

Qui era Antoni Ferrer Perales

El premi Ausiàs March de poesia de Gandia del 1978 va ser per a un llibre en castellà d’Antoni Ferrer Perales, Fragmentos con figuras para un vaso minoico. La biografia de l’AELC, feta, com les altres pàgines de l’associació sobre ell, amb documentació del seu arxiu, explica que aquell any va veure «la necessitat de saber català» i que el va aprendre tot sol. Cinc anys més tard tornava a guanyar el premi de Gandia, ara amb Partitura laberint (1984), i entremig, el 1982, Sis cançons per a Mahler havia estat premiat a les festes majors de Benetússer. El 1985 li va arribar el Vila d’Alaquàs per Cançó de bressol per ajudar a benmorir galàxies (1986), i el 2016, el de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia per Variacions Goldberg (2015).

Segons la biografia, és la música, la de Bach sobretot, però també la de Monteverdi, Beethoven o Mahler, la que «configura el sentit poètic» de Partitura laberint i, encara més, de Variacions Goldberg. Relacionats amb la música hi ha, a més, els textos que va escriure per a oratoris i cantates de compositors valencians com Vicent Roncero, Amand Blanquer o Vicent Sanchis. La mateixa font, que presenta la seva obra com una continuïtat, hi assenyala altres fils. Cançó de bressol per ajudar a benmorir galàxies és un llibre on la terminologia científica té molt de pes i on el poeta es mesura amb l’entropia; el pòrtic hi veu un acostament a la ciència «des d’un punt de vista crític». Cant espiritual (1992) i Cant temporal (2000), el pòrtic els situa entre un humanisme religiós i un de laic. I Bagatel·les (1980) i Pietà (1993), la biografia els fa venir d’un viatge a Grècia aquell mateix 1980 i de l’estudi de l’art grecoromà i renaixentista.

Va ser capellà a pobles de la rodalia de Sagunt i a València, on, segons la biografia, amb altres companys va ajudar a portar l’escola comarcal de Gilet. Llicenciat en filosofia i ciències de l’educació, va ensenyar a secundària, primer religió i, quan va treure les oposicions, valencià; el pòrtic situa en aquella època l’abandonament del sacerdoci. Com a crític literari, va publicar amb regularitat a Saó, la revista que la biografia descriu com «impulsada per un sector progressista de l’església valenciana»: hi escrivia des del 1976, i el 1978 va entrar al consell de redacció. També va col·laborar a Reduccions, L’Aiguadolç, Passadís i Caràcters. Vivia a l’Eliana, que el 2014 li va donar el premi Ciutadania de Cultura; l’any següent, setanta-set poetes van participar en un llibre d’homenatge, Els deus no abandonen Antoni. Va néixer a l’Alcúdia de Crespins el 14 de novembre de 1943 i va morir l’octubre del 2022.