Joan Pla Villar

Qui era Joan Pla Villar

Mor una vida, es trenca un amor és, segons la biografia de l’AELC, «la novel·la més emblemàtica de l’autor». Joan Pla la va començar el 1980, va quedar finalista dels premis Ciutat de València i, quan va sortir, el 1981, va tenir «una gran acollida». El pòrtic fa començar la seva trajectòria publicada amb No fiqueu llorers sobre el meu nom (1980), premi Ciutat de València-Malvarosa, i hi afegeix La màquina infernal (1985), una altra novel·la ben rebuda. S’havia posat a escriure a Godelleta, on la família va viure uns anys i on va deixar la pintura, fins llavors la seva afició, i s’havia presentat a diversos premis, com els Octubre.

A partir d’aquí va publicar una gran quantitat de narrativa infantil i juvenil, «ingent», diu la biografia. Dels títols juvenils que en destaca l’AELC, quatre van tenir premi: Marta i el geni del molí i La venjança dels criptosaures, tots dos del 1994, el Ciutat de Vila-real i el Vila de l’Eliana; Només la mar ens parlarà d’amor, el Bancaixa juvenil del 1999, un any abans de publicar-se, i Cartes d’amor i de mort (2001), el Ciutat de Torrent. Entre els altres hi ha L’anell del papa Luna (1990), La violinista de París (2010) o Pau del geni curt (2019).

Segons la biografia de l’AELC, van ser dos frares que havien estudiat a Lo Rat Penat els qui, quan tenia quinze anys, li van fer arribar els primers textos literaris en català estàndard; la llengua, la va aprendre després pel seu compte. A Barcelona, on va estudiar tres anys de ciències econòmiques, es va integrar en «l’ambient estudiantil de reivindicació nacional i democràtic», i el 1966 va començar Magisteri a Castelló. L’ensenyament i l’escriptura van ser, segons la mateixa font, les seves dues dedicacions: va ser mestre des del 1971 —a l’Alcora, a Godelleta, a Betxí— fins que es va jubilar, el 2002, a Borriana, i durant anys va formar docents en cursos de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València.

Va col·laborar a la premsa i, a Borriana, va entrar a l’Agrupació Borrianenca de Cultura i en va dirigir el butlletí, Buris-ana. L’AELC el tenia com a soci d’honor. Va morir el 9 de desembre de 2024.