Jesús Tuson

Qui era Jesús Tuson

El palmarès de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana dona a Jesús Tuson el premi d’assaig de la Crítica dels Escriptors Valencians del 2002 per Una imatge no val més que mil paraules (2001). La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) el presenta com un lingüista que, a més de la feina acadèmica, «excel·lí» en la divulgació, i diu que les seves posicions van quedar escrites en molts llibres que van tenir bona acollida també fora de la universitat. Aquestes posicions eren, segons l’article, el combat contra els prejudicis lingüístics, sobretot pel que fa a les anomenades «llengües minoritàries», i la defensa del plurilingüisme i de la diversitat de llengües, que considerava «un vehicle de coneixement mutu i de respecte entre societats i col·lectius».

A la Universitat de Barcelona, Tuson va ensenyar lingüística des del 1970 fins que es va jubilar, el 2008. Hi havia estudiat filologia romànica, en l’especialitat d’hispàniques, i la recerca amb què s’hi va doctorar, el 1975, tractava de l’ambigüitat en el llenguatge. Entre els llibres que cita la GEC hi ha El luxe del llenguatge (1986), L’escriptura. Una introducció a la cultura alfabètica (1996), Patrimoni natural. Elogi i defensa de la diversitat lingüística (2004), Mal de llengües. A l’entorn dels prejudicis lingüístics (2002), Com és que ens entenem? (si és que ens entenem) (1999), Les llengües del món (2005) i Quinze lliçons sobre el llenguatge (i algunes sortides de to) (2011); els primers de la llista són Teorías gramaticales y análisis sintáctico (1980) i Aproximación a la historia de la lingüística (1982). Va néixer a València el 1939 i va morir a Barcelona el 2017.