Joan Binimelis

Qui era Joan Binimelis

Joan Binimelis es va doctorar en medicina a l’Estudi General de València, on havia arribat cap al 1560 i on va estudiar amb l’anatomista Lluís Collado, i l’Enciclopèdia Catalana atribueix a la seva obra científica un «esperit avançat, innovador i renaixentista». La major part dels seus escrits s’ha perdut, i de medicina només n’han quedat dos. El De morbo gallico tracta de la sífilis, i és el primer text sobre aquesta malaltia escrit a Mallorca: el cos és en llatí, i tres folis en català, al final, expliquen els remeis que s’hi poden aplicar. La Medicorum nomenclatura per alphabetum ordena com un diccionari les obres de medicina que tenia a la biblioteca, i moltes porten un comentari breu. Igual que molts altres metges contemporanis, recorria a les matemàtiques, a la física i a l’astronomia per esbrinar l’origen de les malalties i preveure’n el curs, però dels llibres que en va escriure només se’n sap que van existir. Fora de la medicina i de la història, el 2005 l’investigador Gabriel Ensenyat va trobar a l’Arxiu del Regne de Mallorca dos textos seus sobre les dones, que es van publicar en català el 2015: un tractat misogin en llatí, De mulierum vitiis ac variis earum moribus, i un catàleg de dones sàvies, Mulierum non vulgariter doctarum nomenclatura, que sembla voler dir el contrari però que remarca com n’hi ha poques.

La resta de la seva vida passa per l’Església i per la defensa de l’illa. Fill de pagesos, va néixer a Manacor el 1539 o el 1540, tot i que durant molt de temps se l’havia fet de Pollença, i va començar els estudis a Palma. Després de València, cap al 1570 se’n va anar a Roma a estudiar-hi teologia i també monuments i esglésies. De tornada a Mallorca va rebre els ordes majors, i la carrera eclesiàstica es pot resseguir pels càrrecs: beneficis a la seu el 1575 i el 1595, el nomenament de procurador diocesà d’obres pies el 1578 i la rectoria de Marratxí entre el 1583 i el 1588. La relació amb els germans Joan i Lluís Vic i Manrique de Lara, l’un bisbe de Mallorca i l’altre virrei, li va obrir una feina de caràcter pràctic. Primer va descriure la topografia de Cabrera i, més endavant, la de Menorca, i el bon resultat va fer que el virrei li encarregués un mapa de Mallorca pensat per a la defensa. Quan el va tenir enllestit, els jurats li van demanar la història del regne. La Història general del Regne de Mallorca és l’única obra seva que no ha quedat inèdita o perduda, i l’Enciclopèdia la considera «fonamental en la historiografia produïda als Països Catalans», malgrat el «fort llast medievalitzant» que veu en la seva obra d’historiador. N’hi ha dues més: la Noticia histórica de las rentas y emolumentos de la Catedral de Valencia, fundación de sus canongías y prebendas y compilación de sus antiguos estatutos, que és manuscrita, i un Tratado de precedencia entre España y Francia, que va escriure a Roma perquè Joan de Zúñiga l’hi havia encarregat, on es decanta per l’antiguitat de la monarquia hispànica i que va incloure, una mica resumit, dins la Història. També va projectar dues torres de defensa, la de sa Ràpita (1595) i la de sa Mola de Tuent (1596), i un text seu va servir de model a les Ordenances de les torres de fochs, que es van aplicar fins ben entrat el segle XIX. Va fer, a més, un plànol de Palma, la ciutat on va morir el 1616.