Caterina Valriu

Qui és Caterina Valriu

Diversos dels premis que la llista de l’AELC atribueix a Caterina Valriu són d’assaig i tenen per objecte les rondalles i les llegendes de Mallorca: el Mallorca d’assaig del 2021, per Les rondalles que l’Arxiduc no va publicar; el Valeri Serra i Boldú de cultura popular del 2023, per 29 rondalles meravelloses de Mallorca, i dos el 2024, l’Alexandre Ballester per Les rondalles de sa Pobla i l’Antoni M. Alcover per Les llegendes de l’Arxiduc. Les pàgines de l’associació, fetes amb documentació de l’arxiu de l’autora, són la font de tot el que segueix. Hi consten dos doctorats: el primer a la UIB, el 1992, amb una tesi sobre el lligam entre les rondalles i la literatura infantil contemporània, publicada el 1998; el segon, en antropologia, a la Universitat de Barcelona el 2022, sobre el recull de rondalles de Mallorca d’Antoni M. Penya i de l’Arxiduc Lluís Salvador, que el 2023 va rebre el premi Antoni M. Badia i Margarit. Abans, la tesina de llicenciatura (1983), dedicada a l’antic Carnaval de Mallorca, li havia valgut el premi extraordinari i havia donat lloc a El Carnaval a Palma. Com era abans (1989) i El Carnaval a Mallorca (1995).

El 1987 va començar a fer de narradora oral amb el nom de Catalina Contacontes, amb rondalles i contes per a públic de totes les edats i per tot el domini lingüístic. Com a autora per a infants, la llista de premis de l’AELC li reconeix dos premis Mallorca: el de literatura infantil del 2020, per Mare, d’on venen els infants?, i el de literatura infantil il·lustrada del 2025, per Què hi ha per dinar? La biografia en cita també El peix Nicolau (2024), Les banyes d’en Cucarell (2019) i Maria Enganxa (2023), i les adaptacions de rondalles i llegendes publicades a les col·leccions «El Sac» i «Popular» de La Galera, «Bitzoc» de Saïm, «Tirurany» de Moll o «Contes i llegendes» de Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Algunes obres seves es van traduir, entre altres llengües, al coreà i al gallec.

Havia acabat magisteri el 1980 i havia fet de mestra en pobles de Mallorca, i aquell mateix any va cofundar la llibreria Espirafocs, a Inca. El 1990 va començar a fer classes al departament de filologia catalana de la UIB, on l’AELC la presentava com a catedràtica, i el 2024 va ingressar a l’Institut d’Estudis Catalans com a membre numerària. La biografia recull també que va escriure llibres de text per a Casals, Anaya i Barcanova, que va dissenyar les col·leccions Tirurany i Bitzoc i que va ser membre del consell de crítics de Faristol. Una part dels seus articles es va aplegar en tres volums: Imaginari compartit (2010), sobre literatura infantil, Paraula viva (2008), sobre literatura oral, i De llegenda (2024). El 2010 va guanyar el premi Aurora Díaz-Plaja amb l’article «En Massagran, 100 anys després», i el 2016, el premi Dijous Bo a la trajectòria. Va néixer a Inca el 1960.