Antoni-Lluc Ferrer

Qui és Antoni-Lluc Ferrer

Les dues novel·les històriques d’Antoni-Lluc Ferrer tenen escenaris ben diferents, segons la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC): El bastió de la llibertat (2000) passa a Barcelona, Madrid, París i Palma, i La missió del capità (2002), finalista del premi Sant Jordi el 2001, al migdia de França al segle XIX. Abans, Dies d’ira a l’illa (1978), la novel·la amb què es va donar a conèixer i que havia guanyat el Prudenci Bertrana el 1977, situada a la Mallorca de la postguerra i explicada des dels ulls d’un nen, havia tingut una continuació, Adéu, turons, adéu (1982), premi Sant Joan 1981. A Perfum romanial (1991), premi Andròmina 1990, l’enciclopèdia hi llegeix una mirada personal sobre la Transició.

Ferrer va dedicar la tesi doctoral, La patrie imaginaire, a Aribau i als orígens de la Renaixença; la va llegir el 1986 i la Universitat d’Ais de Provença la va publicar l’any següent. Segons la GEC, era la universitat on ensenyava des del 1970. S’havia llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona el 1966. A Randa i a altres revistes erudites hi va publicar articles que la GEC qualifica de «crítics, històrics i literaris», molts dedicats a la literatura de Mallorca dels segles XVIII i XIX. La GEC li atribueix també traduccions de Bernanos, Montaigne, Voltaire i Mérimée, entre altres.