Jaume Santandreu Sureda

Qui era Jaume Santandreu Sureda

Jaume Santandreu va fundar Can Gazà el 2003: una casa comunitària que porten els mateixos residents i que la biografia de l’AELC presenta com la culminació del seu «somni social»; el 2015 hi van néixer els Tallers Marginàlia. Hi havia arribat després d’una cadena d’iniciatives d’acollida que la biografia fa començar a les acaballes de la dictadura, amb els Acolliments de la Platja de Palma, pensats per als treballadors immigrants de l’hoteleria. Després van venir, entre d’altres, el Casal d’Acolliment La Sapiència (1976), l’alberg Can Pere-Antoni (1981) i l’Associació Altruista Es Refugi (1993), i el 1995 aquestes entitats es van concentrar a Ca l’Ardiaca.

L’estiu del 1968 es va fer capellà obrer, amb feina a l’hostaleria, i va començar a escriure; la biografia fa sortir la seva escriptura de les seves vivències. Dels anys de missioner al Perú en va sortir El denari del profeta (1988), que primer va escriure en castellà, i del moviment obrer, els poemaris Dos pams d’home (1971), premi Ciutat de Manacor, i Coratge d’un mot (1975), i la novel·la Camí de coix (1980), premi Ciutat de Palma. De l’interès per la psicoanàlisi, diu la mateixa font, en va sortir Mamil·la, encara (1984), premi Andròmina dels Octubre. Més tard van venir, entre d’altres guardons, el Miquel Àngel Riera per Encís de minyonia (1997), el premi Terenci Moix de narrativa gai i lèsbica per Catedral amb armaris (2004) i el 31 de Desembre - Miquel dels Sants Oliver per Cantata Rua Fosca (2006), i el 2009 el Consell de Mallorca li va concedir la Medalla d’Or per la seva trajectòria. Segons la biografia, defugia l’etiqueta d’escriptor, però sentia «una necessitat profunda d’escriure».

Havia nascut a Manacor el 9 de juny de 1938, en una família pagesa. Als deu anys va entrar al Seminari Menor de Mallorca; el 1960 el van ordenar prevere i, després d’un temps de vicari a sa Pobla, el 1963 se’n va anar de missioner a Piura, al Perú, d’on va tornar a Manacor a finals del 1967. El 2010 va renunciar al sacerdoci. Del 1988 al 1992 va presidir Esquerra Republicana a les Illes Balears. Va morir a Palma l’1 de juny de 2025.