Ricard Creus

Qui era Ricard Creus

L’Enciclopèdia Catalana qualifica d’«altament autobiogràfica» l’obra de Ricard Creus, tant la poesia com la prosa, i hi llegeix, sota una senzillesa formal que és només aparent, «una profunda reflexió sobre l’evolució moral de la humanitat al llarg del segle XX». Dels seus poemaris, l’AELC remarca l’èxit de crítica i de públic de 36 poemes a partir del 36 (1978), que Curbet Editors va reeditar el 2004; el recull va servir també de base per a l’espectacle Entre aigua i anís. Jo vinc d’un altre temps, estrenat el 1986. Retornar a Itàlia (1992) li va valer el premi Rosa Leveroni. El 2006 va aplegar la seva poesia a Cada dia un dia. Obra poètica 1968-2003, en una edició que l’Enciclopèdia descriu com «força corregida i augmentada», i més tard encara en va publicar altres llibres, com El jardí dels escurçons (2013). L’AELC afegeix que traduïa al català poesia francesa i italiana.

En la novel·la per a adults, Posicions (1988) va guanyar el premi Sant Jordi del 1987 i L’ocell (1985), un altre guardó; de la mateixa època és Temps imposat (1986), i el 2000 va publicar Vol Barcelona-Mèxic. Però com a narrador, segons l’AELC, s’havia estrenat el 1979 amb Una pedra per corona, adreçada als joves, i va escriure sovint per al públic infantil i juvenil: és el cas de Pa amb xocolata (1982), un llibre amb què, segons l’AELC, «molts nens i nenes catalans han après a llegir». La seva primera dedicació havia estat la pintura: es va formar a Llotja i a Belles Arts, i amb vint-i-dos anys va participar en una exposició del grup Postectura; el pòrtic de l’AELC situa el 1952 la decisió de dedicar-se plenament a la literatura. Amb la seva dona, la pintora i pedagoga Esther Boix, va fundar l’escola L’Arc, on va ser professor, i tots dos van signar llibres com Picasso o l’alegria de viure (1983), Ús i funció formativa de l’expressió plàstica (1973) o Art a l’escola (1986). Va col·laborar en publicacions com Avui, Cavall Fort, Tele-exprés o Reduccions, i va ser soci d’honor de l’AELC.