Montserrat Vayreda

Qui era Montserrat Vayreda

La botiga d’art i antiguitats que Montserrat Vayreda va obrir a Figueres va acollir fins als anys vuitanta, segons l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), tertúlies literàries dirigides per Carles Fages de Climent. Amb ell i amb l’escriptora Carme Guasch va crear les Festes anuals de la Poesia de Figueres, i va promoure homenatges a personatges de l’Empordà o lligats a la comarca. Per al Museu de l’Empordà va preparar catàlegs d’exposicions, entre els quals el de l’antològica de Josep Bonaterra (1984). L’Empordà és també el tema de L’Empordà màgic, dedicat a l’Alt Empordà, i de La màgia del Baix Empordà: l’Enciclopèdia Catalana els anomena reportatges literaris, i l’AELC explica que, per preparar-los, va caminar per tots els racons de les dues comarques i va entrar a totes les cases pairals. L’Enciclopèdia hi suma dues biografies de pintors, Joaquim Vayreda (1982) i Joan Sibecas (1979), i un llibre pòstum del 2006 que havia escrit amb el pintor Lluís Roura, L’Alt Empordà, passat i present dels seus pobles. També va col·laborar en diaris i revistes com Empordà, Presència, L’ocell de paper o la Revista de Girona.

El primer llibre de poemes de Vayreda, Entre el temps i l’eternitat, és del 1955; el 1965 va publicar Ofrena de Nadal, i el 1967 Carmen Conde la va triar per a l’antologia Poesía femenina española. Als anys cinquanta i seixanta es presentava sovint a certàmens de poesia, i va optar per concursar al Rosselló i a la Catalunya del Nord: els Jocs Florals de la Ginesta d’Or, a Perpinyà, i el Felibritge provençal la van nomenar mestra en gai saber. Dels reculls posteriors, l’Enciclopèdia en cita Afirmo l’esperança i Un color per cada amic (1977), i l’AELC en remarca Els pobles de l’Empordà (1984), on cada poble de la comarca té el seu poema. Venia d’una família d’artistes i d’intel·lectuals, els Vayreda: era filla de Joaquim Vayreda i Olivas, i entre els seus avis hi havia l’escriptor Sebastià Trullol i el botànic Estanislau Vayreda i Vila. Era sòcia d’honor de l’AELC. Va morir a Figueres el 8 de novembre de 2006.