Joan Climent

Qui era Joan Climent

Josep Piera havia llegit de jove Parque de la esquina (1964) i El circo (1969), dos dels llibres que Joan Climent va publicar en castellà, després de Sonido de la sombra (1956), i recorda aquella veu discreta com una excepció en uns anys de versos retòrics i buits; per això, explica, a ell i a altres joves de la Safor els va semblar admirable que Climent passés a escriure en la seva llengua. El primer llibre en català, Notícia de murmuris, va sortir el 1989, i el pòrtic de l’AELC diu que en van parlar amb elogi, entre d’altres, Josep Ballester i Marc Granell; Piera hi afegeix que Enric Sòria en va dir que era un «llibre redó». Gabriel Garcia Frasquet, a Caràcters (2002), hi assenyala una destresa tècnica que fa més musicals els versos i uns temes que van de l’amor i l’erotisme al record, al pas del temps i a la ciutat. Contraclaror, que Columna va publicar a Barcelona el 1994, li sembla al mateix crític un llibre dens i meditat, fet sobretot de sonets, amb alguns poemes polimètrics i en prosa poètica, que reflexiona sobre l’amor i la mort. Granell, el prologuista, hi destacava segons Piera l’estima per «les coses menudes i quotidianes». Amb Els colors de l’arc iris (Bromera, 2001), Garcia Frasquet parla d’una «Oda a la Safor», plena de topònims, i Maria Josep Escrivà, a Levante, hi veu el temps d’un home que xoca amb la terra que habita, i un ventall de registres que va del col·loquial al líric i del to lúdic a un aire tràgic. Entremig, el 1994, havia publicat a Gandia La «delicà» de Gandia, que la biografia de l’AELC classifica com a prosa.

L’activitat cultural de Climent a Gandia va passar en bona part per la ràdio. Havia treballat a Ràdio Gandia, i des del 1954, segons Garcia Frasquet, va dirigir la ràdio de l’Institut Ausiàs March; la biografia de l’AELC hi data del 1954 al 1965 uns programes de música, cultura i història, i hi suma el suport a l’Ateneu Filarmònic, al cine-club Ducal i a l’Ateneu Juvenil. Era de Montitxelvo, a la Vall d’Albaida, i havia arribat a Gandia el 1931 per fer el batxillerat, que va quedar interromput quan el van cridar al front, el desembre del 1937. Després de la guerra es va presentar a les proves per a una plaça d’oficial de secretaria a l’Ajuntament de Gandia, on va treballar fins a la jubilació, el 1984. Aquells anys llegia molt, sobretot els poetes espanyols de la Generació del 27, diu Garcia Frasquet, que també recorda que el Nadal del 1942 es va estrenar El Salvador, una obra que havia escrit amb Vicent Rocher i amb música de Salvador Cabrera. La biografia de l’AELC situa el 1985 l’inici de la «fase catalana» i esmenta que el van incloure a l’Antologia d’escriptors de la Safor. El 2001 Gandia el va nomenar fill adoptiu, l’any següent es va crear amb el seu nom un premi de poesia per premiar el millor poema, de tema lliure, que surti als llibres de falla, i el 2003 l’AELC el va fer soci d’honor. Va morir a Gandia.