Josep Janés

Qui era Josep Janés

Josep Janés, Editor, l’empresa que Josep Janés i Olivé va fundar el 1940, publicava sobretot en castellà i traduïa molts novel·listes anglesos. L’Enciclopèdia Catalana la compta com «una de les editorials més poderoses de la postguerra». En català, hi va reprendre la «Biblioteca de la Rosa dels Vents», de la qual van sortir alguns volums. La col·lecció venia d’Edicions de la Rosa dels Vents, el segell amb què Janés havia impulsat una revista literària del mateix nom (1936) i col·leccions com «Oreig de la Rosa dels Vents». L’article situa el 1934 la seva consolidació com a editor, amb els «Quaderns Literaris», una col·lecció popular pensada per divulgar clàssics estrangers i fer conèixer autors catalans. Durant la guerra, el 1938, va dirigir Amic, una revista quinzenal dels Serveis de Cultura al Front, i el 1939 va passar a França, d’on va tornar aquell mateix any.

En la seva poesia, l’Enciclopèdia hi veu la influència de Riba. Tu. Poemes d’adolescència (1934) i els sonets de Combat del somni (1937) són de tema amorós i «propers als postulats simbolistes», mentre que a Dotze puntes seques (1958), amb il·lustracions de Grau i Sala, la seva poesia evoluciona cap al realisme. Havia començat pel periodisme: el 1930 va fundar a Collblanc la revista Bandera, a Flama (1931) signava també Zoilo Petit, i al Diari Mercantil (1932-1933), que dirigia, va recrear, amb el nom de Josep J. Margaret, «el model assagístic de les glosses d’Eugeni d’Ors». El 1933 va fundar el diari Avui. Diari de Catalunya, i el 1935 va passar a dirigir el Diario del Comercio.