Ferran Martí i Camps

Qui era Ferran Martí i Camps

Un rellotge anglès arribat a Menorca al segle XVIII és, segons Nova Editorial Moll, el protagonista d’El rellotge de caixa (1967), la novel·la de Ferran Martí i Camps que ofereix, diu l’editorial, «una evocadora visió dels homes i la vida a Ciutadella a través del temps». Com tota la seva poesia i la seva narrativa, escrites en català i en castellà, té segons el Diccionari de la literatura catalana (DLC) un «marcat fonament històric»; la narrativa, hi afegeix, la va lloar Josep Pla. El DLC explica que els episodis i els personatges històrics que va recrear parteixen amb rigor dels documents, «encara que contenen una certa idealització», i que al darrere hi havia el propòsit de fer conèixer la història de Menorca, el mateix que va donar tres obres de síntesi sobre la història menorquina, de «notable èxit editorial». Una d’aquestes síntesis, Iniciació a la història de Menorca (1973), va ser la primera escrita en català, segons el diccionari. De Xilografies menorquines, Moll diu que és una sèrie d’estampes sobre la Menorca dels segles XVII, XVIII i XIX, construïdes sobre «dades absolutament fidedignes». També són seus Ciutadella de Menorca en text i en imatge (1971), Retaule menorquí en quaranta figures (1972) i Estampes mallorquines del segle XVII (1975).

Nascut a Barcelona el 1917, va viure a Menorca des de jove, segons Moll, i el 1943 es va ordenar prevere. Va ser l’arxiver de l’Arxiu Diocesà de Menorca del 1941 al 1992 i, del 1943 al 1969, professor del Seminari de Ciutadella, on ensenyava arqueologia, geografia i història, entre altres matèries; com a professor d’arqueologia, el 1952 i el 1953 va dirigir les excavacions de la basílica de Son Bou, a Alaior. L’Ajuntament de Ciutadella el va nomenar cronista honorari el 1966. Va investigar sobretot els segles XVII i XVIII, en camps tan diversos com l’heràldica, la genealogia, la biografia, l’arqueologia o la història de l’Església, i ho va publicar en molts articles a la premsa menorquina, com la Revista de Menorca, el diari Menorca o el setmanari El Iris, i a Serra d’Or, sovint amb pseudònims o amb inicials; també va dirigir Monte Toro, la revista del bisbat. Va morir a Ciutadella. El DLC adverteix que el gruix de la seva obra és inèdit i que el seu fons personal, que un particular va comprar a la seva mort i conserva a Ciutadella, no era a l’abast dels investigadors quan es va redactar l’article.