Llorenç Capellà

Qui és Llorenç Capellà

Una part de l’obra de Llorenç Capellà és recerca periodística i històrica sobre la Mallorca recent. La biografia de l’AELC destaca la trilogia que formen Mallorca i el món obrer i dos llibres del 1975, Les ideologies polítiques a Mallorca i Quinze empresaris mallorquins, i hi afegeix el Diccionari vermell (1989). La mateixa font relaciona aquests estudis amb el clima polític i cultural en què va créixer, que diu que li va marcar la ideologia i l’obra, i el situa des del 1989 en el consell de direcció de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. La premsa hi ha estat present des del 1968: ha publicat articles i entrevistes al Diario de Mallorca, a l’Avui, al Diari de Balears o a Última Hora, entre altres capçaleres, i el 1988 es va encarregar de la revista El Temps a Mallorca.

Com a narrador, va començar el 1971 amb els contes de No hi ha vent a la teulada, i l’any següent va publicar una novel·la, El pallasso espanyat, que va guanyar el premi Illes d’Or. De les novel·les posteriors, l’AELC en destaca Ai Joana Maria (1987), Ailòviu (1984) i Jack Pistoles (1981), que va guanyar el premi Ciutat de Palma; en narrativa breu, Una cinta de dol al capell es va endur el Víctor Català del 1984. El pòrtic de l’associació li remarca el «grau d’autoexigència» i el domini de la tècnica en tots els gèneres que ha tocat.

Del teatre, el mateix pòrtic cita El Pasdoble (1985), Bolles de colors (1983) i Un bou ha mort Manolete (2003), guardonada amb el premi Born de teatre del 2002, de la qual diu que és «potser la més coneguda» pel rerefons historicopolític i per un humor «d’una tristesa sinistra». La poesia hi és representada per Guitarres de dol (1998). Nascut a Montuïri el 1946 i fill de l’escriptor Pere Capellà, es va formar sobretot pel seu compte, i l’AELC recull que se’l considera un dels autors de la Generació del 70 a Mallorca. A més de periodista, va ser empleat de banca.