Manuel Brunet
Manuel Brunet (Vic, 1889 - Figueres, 1956) va ser redactor en cap de La Publicitat, director de Mirador i de La Veu de Catalunya i col·laborador de Destino i La Vanguardia. Com a escriptor va ser premiat als Jocs Florals d'Olot, de Girona i de Barcelona, i després de la guerra va publicar sobretot obres devocionals, com el Salteri de la Mare de Déu de Montserrat (1948).

Llibres de Manuel Brunet
- Salteri de la Mare de Déu de Montserrat
Salteri de la Mare de Déu de Montserrat
- Pàgines de la vida de Jesucrist
Pàgines de la vida de Jesucrist
Qui era Manuel Brunet
Manuel Brunet va fer els primers passos literaris als Jocs Florals. El 1911 els d’Olot i els de Girona el van premiar per l’assaig Perspectiva general de l’art cristià i per Transformacions, un poema que l’Enciclopèdia Catalana qualifica de noucentista, i el 1913 els de Barcelona, pel Poema de la Pedra, dedicat a la catedral gòtica. S’havia format al Seminari de Vic, on Josep Gudiol li va donar una sòlida preparació en humanitats i en art, i quan va abandonar la carrera eclesiàstica va començar a escriure en la premsa local de la mà del canonge Collell. A Barcelona, on probablement es va instal·lar el 1911, va passar uns anys de dificultats abans d’aconseguir feina fixa de periodista a Las Noticias. Allà va conèixer Andreu Nin, amb qui va freqüentar la tertúlia que Joaquim Borralleras tenia a l’Ateneu Barcelonès, on coincidien Eugeni Xammar, Josep Pla i Josep Maria de Sagarra. L’única obra narrativa important que l’Enciclopèdia li reconeix és del 1925, i se’n van fer diverses edicions.
Com a periodista va treballar per a l’agència Havas-Fabra i per a La Publicitat, on va arribar a redactor en cap; el 1922 va publicar amb Joan Baptista Solervicens la revista satírica El Considerat, entre el 1927 i el 1928 va escriure a La Nau i del 1929 al 1931 va dirigir el setmanari Mirador. El 1933 va passar a La Veu de Catalunya, que va dirigir. Acabada la guerra, des del 1940 va col·laborar a Destino, on publicava anàlisis de política internacional amb el pseudònim de Romano; el 1942 es va establir a Figueres, i del 1943 al 1954 va escriure a La Vanguardia, a més de fer-ho a Canigó i a la premsa comarcal. El 1946 en va aplegar articles a Cada dia és festa. La resta de llibres de postguerra són, segons l’Enciclopèdia, sobretot de caràcter devocional: les proses líriques del Salteri de la Mare de Déu de Montserrat (1948), Rex (1949), una obra teatral sobre la Passió, la biografia Actualidad del Padre Claret (1953) i unes Pàgines de la vida de Jesucrist (1961) que no va arribar a acabar. També va escriure pròlegs i va participar en llibres col·lectius. Va néixer a Vic el 1889 i va morir a Figueres el 1956.
Si t'agrada Manuel Brunet, també et poden agradar
Tots els autorsAutors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1880 i el 1894.







