Salta al contingut
Exlibris

Manuel Brunet

1889–1956 · Catalunya

Manuel Brunet (Vic, 1889 - Figueres, 1956) va ser redactor en cap de La Publicitat, director de Mirador i de La Veu de Catalunya i col·laborador de Destino i La Vanguardia. Com a escriptor va ser premiat als Jocs Florals d'Olot, de Girona i de Barcelona, i després de la guerra va publicar sobretot obres devocionals, com el Salteri de la Mare de Déu de Montserrat (1948).

Fotografia de Manuel Brunet
Foto: Autor desconegut · domini públic · Wikimedia Commons

Llibres de Manuel Brunet

Tots els llibres de Manuel Brunet que tenim al catàleg: 3 obres.

Qui era Manuel Brunet

Manuel Brunet va fer els primers passos literaris als Jocs Florals. El 1911 els d’Olot i els de Girona el van premiar per l’assaig Perspectiva general de l’art cristià i per Transformacions, un poema que l’Enciclopèdia Catalana qualifica de noucentista, i el 1913 els de Barcelona, pel Poema de la Pedra, dedicat a la catedral gòtica. S’havia format al Seminari de Vic, on Josep Gudiol li va donar una sòlida preparació en humanitats i en art, i quan va abandonar la carrera eclesiàstica va començar a escriure en la premsa local de la mà del canonge Collell. A Barcelona, on probablement es va instal·lar el 1911, va passar uns anys de dificultats abans d’aconseguir feina fixa de periodista a Las Noticias. Allà va conèixer Andreu Nin, amb qui va freqüentar la tertúlia que Joaquim Borralleras tenia a l’Ateneu Barcelonès, on coincidien Eugeni Xammar, Josep Pla i Josep Maria de Sagarra. L’única obra narrativa important que l’Enciclopèdia li reconeix és del 1925, i se’n van fer diverses edicions.

Com a periodista va treballar per a l’agència Havas-Fabra i per a La Publicitat, on va arribar a redactor en cap; el 1922 va publicar amb Joan Baptista Solervicens la revista satírica El Considerat, entre el 1927 i el 1928 va escriure a La Nau i del 1929 al 1931 va dirigir el setmanari Mirador. El 1933 va passar a La Veu de Catalunya, que va dirigir. Acabada la guerra, des del 1940 va col·laborar a Destino, on publicava anàlisis de política internacional amb el pseudònim de Romano; el 1942 es va establir a Figueres, i del 1943 al 1954 va escriure a La Vanguardia, a més de fer-ho a Canigó i a la premsa comarcal. El 1946 en va aplegar articles a Cada dia és festa. La resta de llibres de postguerra són, segons l’Enciclopèdia, sobretot de caràcter devocional: les proses líriques del Salteri de la Mare de Déu de Montserrat (1948), Rex (1949), una obra teatral sobre la Passió, la biografia Actualidad del Padre Claret (1953) i unes Pàgines de la vida de Jesucrist (1961) que no va arribar a acabar. També va escriure pròlegs i va participar en llibres col·lectius. Va néixer a Vic el 1889 i va morir a Figueres el 1956.

Si t'agrada Manuel Brunet, també et poden agradar

Tots els autors

Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1880 i el 1894.

D'on hem tret la informació