Marisol González i Felip

Qui és Marisol González i Felip

La llista de premis de Marisol González i Felip a l’AELC repeteix el de poesia Ciutat de Vila-real diverses vegades entre el 1985 i el 1994. Les pàgines de l’associació, fetes amb documentació de l’arxiu de l’autora segons el crèdit del pòrtic, són la font de tota aquesta fitxa. Entre els poemaris premiats hi ha Papallones de dilluns, publicat per Editorial Moll el 1996, que aquell any va guanyar el Bernat Vidal i Tomàs, Epigrafia del buit (2005), premi Marc Granell, i, més recentment, Rogles, premi Ciutat de Torrent del 2023. La biografia situa entre finals dels anys vuitanta i el començament dels dos mil la seva dedicació més plena a la poesia, i resumeix el camí que ha fet la seva poesia com un pas «de l’intimisme inicial de temàtica predominantment amorosa al discurs compromès».

El primer llibre, Les hores breus, el va editar el 1987 l’Ajuntament de Nules, i va guanyar el premi Vila de Nules. Van seguir, entre d’altres, Aprenc la separació (1992), Pasqual (2001), L’edat deserta (1990) o Sirimiri (Memòria de llavis) (1994), i el 2002, Paraula del retorn, una tria personal de la seva poesia. Del 2013 i el 2014 són Suite de València i Contratemps, després d’uns anys sense llibres nous; Antologia cordial (2022) porta un estudi preliminar de Mireia Ferrando Simón. Entre els seus llibres per a infants hi ha Madame de les Ratlles Blaves (2004) i Contes d’aigua i rima amb un raget de llima (1995), i també va fer un diccionari de frases fetes de les comarques de Castelló (2000). Abans de la poesia hi havia hagut el teatre: segons la biografia, cap als nou anys ja escrivia petites peces perquè les representessin els alumnes de l’escola, i als anys vuitanta el grup Lluna Teatre, que ella va formar, representava obres seves.

Del 2001 al 2015 va ser membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i en va ser secretària del 2003 al 2006. El 2001 també va començar a treballar d’inspectora d’educació, a València i a Castelló. Abans havia fet classes en instituts de secundària i havia dirigit el Centre de Professors de València el curs 1996-1997, i, acabada la llicenciatura en filologia el 1985, havia estat durant dos cursos professora interina de filologia catalana a la Universitat de València. L’AELC hi afegeix articles de dialectologia i de didàctica de la llengua, llibres de text fets amb diverses editorials i conferències com «La poesia no mossega», que va pronunciar el 1996 a l’Escola de Magisteri.