Josep Palàcios

Qui era Josep Palàcios

alfaBet (1989), el llibre de contes que va donar a Josep Palàcios el premi Crítica Serra d’Or del 1990, és per a l’Enciclopèdia Catalana «una aventura tipogràfica», i la biografia de l’AELC el compta entre els seus títols que han tingut «un reconeixement més ampli». Toni Terrades, autor del pòrtic de l’associació, el considera un dels autors «més singulars, rigorosos i hermètics» de les lletres catalanes, i la biografia en qualifica l’obra de «molt mesurada». La seva bibliografia té dos buits que les fonts anomenen silencis. Les quatre estacions, que li va valer el premi València de literatura del 1958, en la modalitat de poesia, es va publicar el 1959, i fins als anys vuitanta no en van venir més llibres. El segon silenci s’acaba el 2009 amb Un nu, un poema llarg de 165 pàgines, i el 2013 van sortir els dos volums de La imatge, que reuneixen obra seva.

Els anys vuitanta van ser els de la col·laboració amb Manuel Boix, amb qui va fer llibres d’artista i edicions de bibliofília: Boix va il·lustrar narracions seves, com les de La serp, el riu (1986) i Ocells, miralls (1981), i junts van publicar l’assaig Acròstic (1982). D’aquella dècada són també Frontissa (1986) i Inventari (1984), tots dos de poesia, i el llibre de poemes que la Crítica del País Valencià va premiar el 1981. Entre el 1978 i el 1983 va sortir una edició en quatre volums del Tirant lo Blanc, preparada per Palàcios i il·lustrada amb gravats de Boix. De la novel·la en va treure el text de Tríptic de Tirant lo Blanc (1990), una cantata per a l’escena que va musicar Amand Blanquer i que, segons la biografia, el 1991 va rebre el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de teatre.

L’altre nom que travessa la seva trajectòria és el de Joan Fuster. Amb ell va traduir Albert Camus —la biografia de l’AELC cita, per exemple, El mite de Sísif (1965)—, i al castellà hi va passar Fuster: Nosotros los valencianos (1967), per exemple. Antoni Furió i ell van preparar la nova edició de l’Obra completa fusteriana, en tres volums publicats entre el 2002 i el 2012, i l’Enciclopèdia afegeix que era hereu del fons de Fuster. Als anys seixanta, segons la biografia, havia guanyat el Gaetà Huguet d’assaig, als Jocs Florals de València, i havia col·laborat a Serra d’Or. Nascut a Sueca el 20 de març de 1938, hi va morir el 5 d’abril de 2025. Era soci d’honor de l’AELC.