Miquel Gayà

Qui era Miquel Gayà

Miquel Gayà havia estat deixeble de Maria Antònia Salvà i de Miquel Ferrà, i als primers anys cinquanta es va posar a estudiar i a editar autors de l’Escola Mallorquina. A Ferrà li va dedicar un assaig, La poesia de Miquel Ferrà (1960), i va tenir cura de La poesia de Maria Antònia Salvà (1992) i de l’Epistolari de Miquel Ferrà a Maria Antònia Salvà, que va sortir el 1998, quan ell ja era mort. També va editar Contribució a l’epistolari de Miquel Costa i Llobera (1956), Contribució a l’epistolari de Joan Alcover (1964) i L’intimisme poètic de Guillem Colom (1978). La seva pròpia poesia, que l’Enciclopèdia Catalana adscriu a la mateixa escola, comença amb L’atzur il·luminat (1944) i inclou Ruta dels cims (1951) o Poema de l’Ave Maria (1953) i, més tard, Miratges del record (1975).

Quan la revista Lluch va passar a dir-se Lluc i a sortir del tot en català, el 1968, va ser obra de Gayà, que hi escrivia sovint, que ja hi havia obert una secció en català el 1962 i que va haver de superar moltes dificultats per fer el canvi. N’era el secretari, càrrec que va ocupar fins al 1972, i l’Enciclopèdia afegeix que, a la pràctica, també la dirigia. Participava en les lectures literàries que es feien a casa del poeta Guillem Colom i dels germans Massot, i la mateixa font li reconeix un paper important en la represa cultural de Mallorca als anys quaranta. Entre el 1927 i el 1930 havia estat blauet de Lluc. Va recollir bona part dels seus articles a La lletra i l’esperit (1978) i va escriure una obra autobiogràfica, Històries i memòries (1986). Va traduir André Rivoire (Vuit poemes d’André Rivoire, 1946) i Lamartine (La primera recança, 1984).