Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Qui era Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Bartomeu Rosselló-Pòrcel no va veure publicat Imitació del foc (1938), el seu tercer recull, que duia una dedicatòria a Salvador Espriu i tres pròlegs: d’Alomar, de Riba i d’Antoni Maria Sbert. Les dues pàgines de l’AELC hi coincideixen: és «la culminació de la seva trajectòria poètica». El pòrtic el presenta «convençut del rigor formal» i en destaca l’assimilació de tècniques de fora, de Góngora a Valéry, i una llengua «concisa i vibrant alhora». La biografia, per la seva banda, hi llegeix l’interès que tenia per les lletres castellanes —un neopopularisme com el de García Lorca o Alberti, «la forma acurada de Jorge Guillén»—, i també el surrealisme europeu i l’avantguarda que el seu amic M. A. Colomar havia portat a Mallorca. Dels reculls anteriors, Quadern de sonets (1934) i Nou poemes (1935), la mateixa biografia diu que «poden considerar-se primeres provatures», i hi veu la petja de l’Escola Mallorquina i d’Alomar.

Va marcar els escriptors joves de la guerra, que, segons la biografia, el van tenir per un símbol de la «generació sacrificada». La mateixa font explica que la seva mort va afectar molt Espriu, que arran d’aquella pèrdua es va decidir per la poesia després de la guerra; Espriu va prologar el 1949 l’Obra poètica del seu amic, i Josep Palau i Fabre li va dedicar una Imitació de Rosselló-Pòrcel que, segons la biografia, el va ajudar a esdevenir un mite. Joan Fuster, recull la mateixa font, en va dir que «fou un esbós del que hauria pogut ser». Més tard, cantants com Maria del Mar Bonet o Celdoni Fonoll van musicar poemes seus, i el 2013 es va declarar Any Rosselló-Pòrcel. També va traduir la Història del soldat, de Ramuz, i va publicar la seva versió de Prometeu mal encadenat, de Gide.

Va morir el 5 de gener de 1938 al sanatori del Brull, al Montseny, on l’havien portat malalt de tuberculosi quan s’havia d’incorporar a l’exèrcit. En començar la guerra havia tornat a Barcelona des de Madrid, on el 1935 s’havia traslladat per fer una tesi doctoral sobre l’estil de Gracián; en aquells anys, diu l’AELC, es presentava com a «català de Mallorca». A Barcelona hi havia estudiat Filosofia i Lletres becat per la Diputació, vivint a la Residència dels Estudiants de Catalunya, i s’hi havia fet deixeble de Riba i amic d’Espriu; el 1933 havia participat en el creuer universitari pel Mediterrani. Havia nascut a Palma el 13 d’agost de 1913, en una família humil, i a l’Institut de Palma havia tingut de professor Gabriel Alomar, que segons l’AELC li va encomanar l’interès per la literatura.